El coaching és una metodologia que aconsegueix el màxim desenvolupament professional i personal de las persones mitjançant la bona gestió dels seus recursos.
La resiliència és la capacitat de superar les dificultats.
Les emocions son totes vàlides i podríem dir que saludables. No n’hi ha de bones i dolentes. Son energia i no podem desconnectar-les ni evitar-les. Veure-les negativament no és correcte.
La conferenciant vol parlar de les saludables. És bo recordar els moments bons del passat perquè el cos ho torna a sentir com cosa bona.
On sentim les emocions? Tots pensem que al cervell, però no, les sentim del coll cap avall. Una neurona rep la informació i posa en marxa els neurotransmissors (substancies químiques) que descendeixen i es dispersen per tot el cos provocant el malestar consegüent. O sigui, es desencadenen al cap però es transmeten al cos i les transmetem a través del cos.
Les emocions bàsiques son la por, la ràbia, la tristesa, l’alegria i l’amor.
La por es una de les importants. La por és paralitzant, ho posa tot difícil, viu en el futur. Crea angoixa, estrès, ansietat. Es manifesta sota l’esternó. Una mica és útil per fer servir la cautela, però molta et paralitza. Quan ens fem grans aprenem a conviure amb la por.
La ràbia és força, te energia. És una emoció de present. La ràbia es produeix quan algú o alguna 
cosa ens està bloquejant un objectiu sense cap motiu, i ens dóna un plus de força per a vèncer un obstacle. Es manifesta a la zona de la panxa.
La tristesa és una emoció de passat. Comporta por del futur, no acceptes la marxa dels esdeveniments, estàs enrabiat. Si acceptes el que ha passat, li sumes els bons records de la vida passada i estàs agraït del que ha quedat, la tristesa es va diluint i pot acabar en tendresa.
L’alegria és una emoció que tothom vol experimentar. Quan expliquem el motiu de la nostra alegria estem propagant els fets o les accions que comporten avantatges. Es manifesta a la zona de la panxa. Sovint se’ns ha educat solament per estar seriosos.
L’amor és la capacitat de mirar la vida amb bons ulls despertant plenitud i confiança cap el que hem rebut i el que som. Ens ajuda a mirar la vida amb il·lusió i admetre que som part de l’univers. Mirar el cel, tenir connexió espiritual. Es manifesta al cor que vibra per ell. L’amor en present és la serenitat, la calma, el plaer, i ens ho pot produir el simple fet d’escoltar bona música, veure sortir el sol…
Tots naixem per fer un camí i ho hem d’aprendre tot. Cal no perdre’s amb tanta tecnologia.
La fluïdesa es una sensació que sentim al realitzar una activitat gratificant. Hem sigut educats per fer sempre les obligacions i no recordem fer coses que només ens agradin a nosaltres mateixos. És un aprenentatge que s’ha de fer al llarg de la vida.
Mindfulness es la capacitat de estar atents al present de manera intencionada i acceptar-lo sense
jutjar. Quan ens passa quelcom, sobretot si es negatiu, sempre tenim un relat per justificar que estem malament. La meditació, el ioga, augmentar l’autoconsciència, ajuden a reduir els símptomes físics i psicològics associats a l’estrès.
Recomana que al caminar, pràctica molt recomanable per a la gent gran, tinguem molta cura de com respirem. Respirar correctament carrega d’energia. El moviment facilita el benestar de tot el cos.
Hem d’intentar atresorar les emocions de futur. Mirar endavant amb il·lusió. Sentir-se útil és una de les coses que facilita la il·lusió. Tenir esperança i tenir fe també ajuda molt. Confiar, creure que ens en sortirem, tot ajuda a millorar el nostre benestar.
La felicitat podríem dir que es la capacitat de viure amb totes les emocions i saber tenir-les controlades. Jo no puc donar al altres el que no em puc donar a mi mateix.
Joana Frigolé és psicòleg, coach i conferenciant.
