Amb aquesta conferència ens vol explicar com és aquest món tan curiós i estrany, però a alhora tan potent que és l’òpera, comença explicant el període d’or de l’òpera italiana que comença a finals del segle XXVIII amb el moviment anomenat belcantisme en què és més important la veu que l’acció dramàtica, per tant eren cantants que es posaven a l’escenari i cantaven sense moviment, perquè l’important era que demostressin la seva tècnica bucal, actualment als cantants se’ls hi demana que a més de cantar actuïn. Verdi va voler trencar amb aquest període on tot era de prínceps i princeses, reflectint a l’escenari coses que passaven a la vida real i va donar pas a l’època anomenada verisme que comença quan Verdi estrena Nabuco al segle XIX.
Com que tota òpera comença amb una obertura la d’avui serà d’en Gioachino Rossini (1792-1868), autor que es pot situar dintre del belcantisme, de les obertures que té, avui sentiren “La gazza ladra” que és la història d’una noia condemnada a mort per haver robat una cullera de plata que és salvada quan es descobreix que el lladre era una garsa, ens posarà la versió de la Filharmònica de Viena dirigida per Gustavo Dudamel, director veneçolà que està molt de moda i que com a curiositat ens diu que dirigeix sense partitura (música).
A continuació parlarem de Verdi (1813-1901), amb un dels seus cors corresponent a Il Trovatore la història és de tema espanyol, està basada amb una obra d’Antonio Garcia Gutiérrez escrita el 1836, 
l’acció passa després la mort de Martí l’Humà, hi ha hagut el Compromís de Casp on els compromissaris acorden donar la successió a la Corona d’Aragó a Ferran d’Antequera, però Jaume d’Urgell no hi està d’acord i comença una guerra civil, en aquest context el Compte de Luna fa matar a Manrico sense saber que és el seu germà, escoltarem “El cor de les encluses”, on per primer cop s’utilitzen martells per marcar el ritme, gravat al Metropolitan de New York sota la direcció de James Levine (música).
Seguidament parlarem de Giacomo Puccini (1858-1924), i la seva obra Tosca, la història passa el 1801 a Roma on la policia política comandada per Scarpia matava a tothom que no penses com ell i hi ha també una història d’amor entre Tosca i Cavaradossi que acaba d’una forma tràgica, veurem el tros corresponent al “Te Deum” de Tosca de la pel·lícula de Sherrill Milnes (musica).
I d’aquí passem a una cosa més dolça i concretament a l’òpera francesa amb una obra d’en Camille Saint-Saëns (1835-1921), titulada Samson i Dalida, la història es basa en el relat bíblic, sentirem l’ària “Mon coeur s’ouvre a ta vox” interpretada per Elina Garanca (música).
Entrem tot seguit a l’òpera alemanya amb “La Flauta Màgica” de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791), estrenada el 1791, la història té lloc en un bosc màgic, cantada en aquesta ocasió per Edita Gruberová famosa per les seves interpretacions com a soprano de coloratura, posseeix una gran claredat tonal, agilitat i habilitat per cantar notes altes amb molta força i que als primers anys de carrera va interpretar, en aquesta mateixa obra, el paper de La Reina de la Nit amb molt d’èxit (música)
Acabarem amb Richard Wagner (1813-1883), de fet és el compositor que va arribar més lluny sobre el que havia de ser un espectacle d’òpera, en les seves òperes tot està integrat, l’escenografia, els cors, etc., ell posa música a l’acció dramàtica, per això és difícil de gaudir de peces soltes de Wagner, per entendre la seva música cal prestar la més absoluta atenció, el millor és tancar-se en una habitació, agafar el llibret i escoltar-la moltes vegades, l’òpera que escoltarem a continuació es Tannhäuser es basa en la història de Tannhäuser i Elizabeth, ell emigra a un lloc on hi ha luxúria i sexe, quan torna al seu poble defensa que l’amor sense sexe no és amor, en l’edat mitjana això era molt greu, tant que ni el Sant Pare el vol perdonar fins que no surtin fulles verdes en el seu bàcul, Elizabeth és mort i en aquest moment un cor en femení canta que al papa li han sortit fulles verdes en el seu bàcul i llavors s’adona que Elizabeth ha fet un miracle, i en aquest el moment entra el cor dels homes i canten “El Cor de Peregrins” (música).
Amb aquest passeig per l’òpera italiana, francesa i alemanya ha volgut omplir una tarda d’òpera, sense anar a buscar temes massa coneguts i fàcils ni obres molt difícils i desconegudes pel gran públic, espera haver-ho aconseguit.
Francesc Lozano Winterhalder es biòleg i professor de la URL, coaching i musicòleg.
