Hem de situar amb molta aproximació els inicis del cristianisme a les contrades gironines entre els anys 304 i 516 dC
El cristianisme arribà aviat; Prudenci, poeta hispà resident a Roma, dona testimoni del màrtir Feliu en temps de Dioclecià.
Aquesta religió va anar-se propagant a Girona, possiblement al final del segle III, com ho demostra el crescut nombre de màrtirs que es produïren en les persecucions contra els cristians, especialment en l’època de l’esmentat emperador romà.
El segon bisbe de qui se’n té notícia és Sant Narcís, el qual va patir el martiri i la mort en el cementiri cristià que existia on es va aixecar més tard l’església de Sant Feliu.
Entre les persecucions més dures patides aquí pels primers cristians destaquen les del repetit Dioclecià, Màxim i Galeri.
Fonts arqueològiques de Puig i Cadafalch i de H. Lecquerc el situen més o menys en aquest període.
A la península Ibèrica i concretament en el transcurs del Segle II dC trobem dades al respecte.
Les persecucions contra els cristians no van cessar fins que arribà la pau de Constantí l’any 312. A partir de llavors el cristianisme cresqué extraordinàriament i en plena llibertat. Aviat es procedí a aixecar a Girona la primera església que, segons Lliberat, es va edificar l’any 326 sota l’advocació de Santa Maria, emplaçant-la en el mateix lloc en què van patir el martiri Sant Feliu, Sant Narcís i altres màrtirs, i que és el lloc on es troba avui en dia l’església de Sant Feliu.
Es manifesta així la relació de la comunitat cristiana amb Roma, els sis sarcòfags protoconstantinians de factura romana de l’església de Sant Feliu.
És o no una llegenda el que un o uns personatges predicaven aquesta religió en aquesta àrea geogràfica. No ho sabem, ja que el temps ens va en contra i no tenim dades, però el que si és cert que si va implantar, encara que en un principi fos minsament, i algú va iniciar aquí la prèdica de la religió.
Concretament a Tarragona hi tenim dades del martiri i d’un Bisbe. Malgrat tot d’aquest 100 endarrere des del 304 aC no tenim constatacions específiques però si tenim documentació entre aquestes dades i el Segle V.
Dins de les nostres contrades trobem unes primeres dades a Girona i unes més tardanes a Empúries.
Ens consta que en aquest període es va celebrar fins i tot un Concili i per tant, vol dir, que si es va portar a terme el mateix, és que almenys hi havia una infraestructura religiosa a la regió.
Les dades de què disposem no són malauradament documentades, ja que aquestes eren poques i varen desaparèixer, però ho podem constatar amb dades arqueològiques. El pergamí es deteriora amb el temps i amb facilitat; la pedra no tant.
A l’església gironina de Sant Feliu i en el seu presbiteri es conserven aquestes dades. Si bé la 
fundació de la Ciutat data de 76 anys a.C., trobem a l’església vuit sarcòfags encastats a la paret, sis dels quals tenen una temàtica cristiana. Estimem que els mateixos pertanyen al segle IV dC.
A parts dels motius religiosos que cadascun presenta, a la seva part central d’un hi trobem la representació de l’ànima; l’altre té el mateix motiu de l’ànima però un espai reservat per posar el nom de qui està allà enterrat. Els fets dels apòstols solen ser sempre representats.
En aquella època quan un màrtir moria i era enterrat en un lloc determinat, el creient de l’època volien ser enterrats a prop de la tomba del màrtir. Hi trobem doncs també tombes de gent suposem que important enterrats dins l’església on descansen les despulles del primer. Les inscripcions de les làpides poden haver estat malmeses pel temps i desconeixem el personatge que hi descansa però, en algunes, es pot veure la inscripció “re cesi”, o sigui descansi en pau.
A part de l’Església de Sant Feliu trobem també documentació arqueològica al respecte a l’Església del Mercadal.
A Sarrià de Ter hi trobem una necròpolis visigoda. Les probes d’ADN, portades a terme amb les restes així ens ho confirmen. Cal tenir en compte que Recaredo I, germà d’Hermenegildo i primer rei dels visigots amb tota la seva noblesa, van deixar l’arrianisme i es van convertir al catolicisme. Aquest fet va tenir lloc l’any 589 quan es va convocar el III Concili de Toledo.
A Sant Julià de Ramis trobem també dades al respecte i del mateix temps dels visigots amb inscripcions que ho confirmen.
La temàtica era sempre la salvació de l’ànima per aconseguir la vida eterna; aquest era l’objectiu. Dins aquesta temàtica plasmada a la pedra observem la típica cadira romana del consolat on s’impartia justícia en el relleu d’alguns sarcòfags.
Els picapedres i artesans que varen fer l’Arc de Constantí a Roma serien els que varen esculpir aquest sarcòfag, els de l’Església de Sant Feliu concretament.
En aquella època l’alta aristocràcia de la ciutat eren cristians i el desig per l’eternitat era el de ser enterrats prop de la tomba d’un sant. Això els apropava al cel desitjat i esperat en vida.
A Girona concretament troben tres punts diferenciats amb sarcòfags. Un és l’esmentada Església de Sant Feliu, l’altre a la zona de la plaça del Vi i a l’àrea de l’Església de Santa Susanna del Mercadal.
Els difunts eren enterrats amb mortalles però sempre portaven algun altre objecte com anells o collarets amb certes inscripcions fins i tot que ens ajuden a identificar qui era.
També eren enterrats de manera que amb els peus per davant, la cara pogués mirar cap a la ciutat santa de Jerusalem.
No sols Girona tenia necròpolis d’aquella època en exclusiva. També a Empúries hi trobem aquest
tipus d’enterrament, concretament dues tombes. Inscripcions als mateixos que ens diuen” QUIES LET GAUDET SPIRITUS QUI IN CRISTO LEVAT TUR PLUS MINUS VIXIT ANIS LX “tomba sense nom de qui era però on queda clar que, allà reposa un personatge que en Crist creia i que va morir al cap de 60 anys.
El començament de la inscripció està molt deteriorada però hi podem deduir la paraula EPISCOPUS, o sigui un bisbe.
La creu i les lletres alfa i omega són presents a moltes inscripcions.
Altres indrets de la província de Girona en són testimonis de les necròpolis esmentades que ens demostren la implantació del cristianisme a les nostres contrades.
Aquests llocs són a Bellcaire d’Empordà, a Roses, Santa Cristina d’Aro, Santa Maria de Bell-lloc i Sant Feliu de Guíxols. Cal veure que Sant Feliu es repeteix a Girona i a aquesta població. Santa Maria de Porqueres té també dades de la implantació del cristianisme en el seu Monestir de Santa Maria. Els Sants foren viatgers a Catalunya i entre d’altres troben Sant Pol de Mar, nom provinent de Sant Pau.
Josep Nolla Brufau és Doctor en Història i Catedràtic d’Arqueologia de la Universitat de Girona.
