Tots coneixem el que es un hort. De més lluny o de més a prop, els nostres, pares, avis o altres avantpassats havien estat pagesos, o potser no, però ben segur que havien cultivat darrera de la casa del poble o de la pròpia ciutat un hort.
El creixement urbà ha provocat la desaparició d’aquestes parcel·les d’ horts per a la construcció d’habitatges, places o simplement carrers o carreteres i vies de tren així com aeroports. Avui aquells horts de proximitat, privats de cada casa, ja quasi no existeixen.
Moltes persones han assolit el repte de fer el seu hort urbà a casa seva mateix o participar en horts comunitaris. No cal dir que l’ agricultura urbana ha estat un èxit sobre tot a les grans ciutats ja que aquesta tasca es terapèutica, es una tasca comunitària i es d’autoconsum.
Un hort urbà és un sistema de cultiu pensat per a poder produir hortalisses en un pati, terrassa o balcó. Ofereixen la possibilitat de dedicar-nos a un dels oficis més antics del món: l’agricultura. No estan pensats per a obtenir grans produccions comercials sinó que estan pensats per a produir petites quantitats de verdures variades, per a l’autoconsum; mengem el que produïm. D’aquesta manera s’aprèn més, és més divertit i s’aprofita més. La producció en un hort urbà és ecològica, sense la utilització d’adobs químics ni insecticides i la verdura collida estarà fresca al plat i amb la màxima qualitat.
Un hort urbà inclou tres elements bàsics:
Una o vàries taules de cultiu de 140×70 cm. Són taules d’acer galvanitzat, lleugeres, fàcils de muntar i resistents a la humitat.
El drenatge produït es pot recollir en un recipient a fi de no provocar humitats.
Aquesta és molt còmoda per treballar-hi ja que, té una altura de 80 cm la qual, es ideal per a gent gran i per a persones discapacitades.
Necessitarem també d’un sistema de reg gota a gota d’alta tecnologia, per gastar el mínim d’aigua i un programador de rec que regarà l’hort automàticament.
Finalment, un substrat especial a base de compost que garanteix una bona collita sense necessitat d’afegir adobs químics durant mesos.
Com dèiem abans el cultiu urbà te tot un seguit d’ efectes : el terapèutic, el pedagògic, d’ oci, l’ocupacional, de relació social o simplement per divertir-se, entre molts altres.
Naturalment serveix per menjar, però no ens donarà tots els aliments per sobreviure completament. Depèn de la superfície que cultiven o les varietats que plantem.
Els horts a la ciutat tenen unes avantatges com les següents : Que necessiten poc espai, llum natural (que ja tenim), la bona qualitat del substrat que hi posarem. La manca de coneixement no es 
massa important ja que anirem aprenent i tot i la poca experiència ens en sortirem perfectament; ens organitzarem; tenim disposició d’ aigua, ja que el consum es el mínim del mínim. Les plantes per créixer necessiten pràcticament dues coses, aigua i anhídrid carbònic.
En un hort urbà el temps de dedicació no es important ja que es el nostre temps i serà de lleure i el factor mercat no el tindrem en compte ja que ho consumirem nosaltres; el producte no es per vendre.
Tot plegat re-valoritza l’ ofici d’ agricultor, ens donarà a conèixer i descobrirem productes de temporada i proximitat, ens aportarà mes sensibilitat vers l’ agricultura ecològica i ens donarà finalment una major cultura del verd.
Cal que tinguem en compte que el productes de temporada son més bons i sempre més barats. Malauradament avui mengem per exemple tomates fora de la seva estació, son més cares i son de menys qualitat. Han estat produïdes fora de casa nostra i ben segur s’ han collit verdes, han estat al fred durant el transport i la seva expedició i maduren desprès ràpidament. Res a veure amb un tomàquet acabat de collir de l’ hort i amanit tot seguit.
L’hort social es un projecte que proposa la preparació, construcció, arranjament i conversió d’una zona del Campus Catalunya de la URV, que es troba en desús, en un espai agro-urbà que implicarà la participació de col·lectius socialment vulnerables amb els membres de la comunitat universitària de la URV per poder incentivar la convivència social i ambiental en aquest espai. El projecte contempla la posada en marxa d’ entre 15 a 20 horts socials d’ aproximadament 10 m2. L’objectiu de l’acció és desenvolupar un projecte d’innovació social que permeti integrar a uns col·lectius socialment vulnerables amb la cultura de la protecció, conservació i sostenibilitat ambiental.
Es pretén involucrar al major nombre de membres de la comunitat universitària connectant la universitat amb la societat civil. Això, tot realitzant una tasca col·lectiva d’educació en la salut i ambiental, alhora que generant un context de relacions socials basades en la solidaritat en xarxa fomentant així l’objectiu principal del projecte que és procurar el benestar de les persones i la recuperació dels valors ambientals i socials
Els horts urbans tenen uns importants valors socials entre les persones que hi participen, ja que els permeten ocupar el seu temps, afavoreixen la creació d’un teixit de noves relacions i milloren la seva qualitat de vida mitjançant una activitat física molt positiva per a la seva salut. També tenen un alt valor ambiental per a la ciutat, ja que esdevenen nous espais verds públics en els quals l’horta és la protagonista.
Altres aspectes destacats són la seva funció d’educació ambiental, mitjançant la realització d’activitats destinades a les escoles que permeten als nens i les nenes conèixer el món agrari i els principis de l’agricultura ecològica, així com una funció social de convivència entre generacions, ja que les activitats educatives que es fan als horts urbans faciliten la relació entre els infants i les persones grans.
Les plantacions d’espècies amb floracions de temporada ornamenten les parcel·les, i les plantes 
aromàtiques i medicinals tenen una important funció en l’agricultura ecològica, ja que contribueixen a eliminar les plagues repel·lint o atraient cap a elles els insectes paràsits, com en el cas del romaní, que atrau el pugó i evita que vagi a les hortalisses i les verdures, i atrau els insectes pol·linitzadors.
Respecte de les plagues, no cal eliminar la plaga amb productes químics molt agressius sinó controlar-la
Tan l’ hort urbà com el social son una porta oberta a la natura que cal aprofitem.
Josep Maria Vallés Casanovas és Enginyer Agrònom-Horticultor Urbà-Fundador de la Cooperativa Tarpuna.
