El Dr. Enric Verdú diu que la visió és un sentit clau. Gran part de la informació que arriba al cervell procedent del medi extern ho fa a través de l’aparell visual, aspectes com la forma, la mida, el color, la lluminositat, la distància a la qual estan els objectes, etc., són captats gràcies a la visió, per tant, les persones hi veiem perquè en el nostre entorn hi ha llum, sigui aquesta natural o artificial.
Aquesta llum és detectada per l’ull, que és capaç de transformar-la en impulsos neuronals, per tant, el cervell és qui interpreta el que veiem i cal remarcar que aproximadament una desena part de l’escorça cerebral està destinada a percebre i interpretar la informació visual i a arxivar les imatges dels objectes vistos.
El funcionament dels ulls es basa en permetre l’entrada de la llum i projectar-la en un panell de cèl·lules sensibles anomenat retina, situat a la part posterior de l’ull, on la llum és detectada i convertida en senyals elèctrics que són transmesos al cervell a través del nervi òptic. Els ulls estan coberts d’una substància transparent i gelatinosa anomenada humor vitri, contenen una lent d’enfocament anomenada cristal.li i un múscul anomenat iris que regula la quantitat de llum que entra.
La llum directa del Sol inclou diverses radiacions entre les quals hi trobem la Infraroja, la Visible i la Ultraviolada, la que ens interessa en aquest moment és la que anomenem Radiació Visible, que és la que ens permet veure i distingir els colors; la velocitat d’aquesta llum és d’uns 299.792.458 metres per segon i el nostre cervell està capacitat per processar ràpidament aquesta informació que li aporten els ulls. El color que nosaltres veiem és el que no absorbeix l’objecte que mirem, per exemple una fulla la veiem verda perquè la planta absorbeix tots els colors excepte el verd.
Els raigs del sol tenen un comportament diferent depenent dels materials sobre el que impacten i així es donen el següents fenòmens:
Reflexió que és el canvi de direcció que experimenta la llum quan xoca amb un cos opac, gràcies a aquest fenomen els cossos que no son lluminosos, s’il·luminen i els podem veure, ja que la llum rebota i ens envia la imatge del cos.
Absorció, és el fenomen que es produeix quan, davant d’un cos la llum no es reflecteix, ni es refracta i així veiem els cossos de color negre, en canvi quan el cos absorbeix tots els colors nosaltres el veiem de color blanc
Refracció, és el canvi de direcció que experimenta un raig de llum quan canvia de medi, dos exemples d’aquest fenomen són: el llapis dins de un got d’aigua i l’arc de Sant Martí.
La radiació visible pels nostres ulls està compresa entre les següents longituds d’ona: 380 nm (nanòmetres) pel color violat i 760 nm del color vermell, corresponen el 550 nm a la longitud d’ona dels colors groc/verd.
El sistema visual processa punts de llum que es reflecteixen sobre la nostra retina, la imatge que 
nosaltres rebem és bidimensional, inestable i mòbil perquè el nostre ull sempre s’està movent. El nostre sistema visual la converteix en una imatge tridimensional, coherent i estable. Una imatge té molts atributs encara que tots ells es processen primer de forma separada i després s’integren en un tot.
Per detectar els colors tenim uns fotoreceptors que tenen uns pigments visuals, sensibles a la llum, que són els anomenats Bastonets i que són sensibles a baixes intensitats de llum i són responsables de la visió nocturna que és bàsicament en blanc i negre i els Cons que son sensibles als colors primaris, es a dir blau, verd i vermell
Tradicionalment s’ha ensenyat que els pigments primaris eren el vermell, el groc, i el blau, això no és tècnicament cert, tot i que és una bona aproximació. En realitat vermell i blau són colors secundaris i són conseqüència de la barreja de magenta i groc, o magenta i cian, respectivament.
La barreja dels tres colors, segons sigui la proporció de cada un, crea diferents matisos fins a arribar al neutre total, que és el gris absolut, sense predomini de cap color.
Hi ha persones que, per defecte genètic, tenen una alteració en els receptors del color, o sigui en els cons, que consisteix a no distingir els colors. Aquest defecte s’anomena Daltonisme i hi ha bàsicament tres tipus, Protanòpsia que és l’absència de vermell, Deuteranòpsia ceguesa al verd i Tritanòpsia en què l’individu no veu el color blau.
La imatge percebuda per l’ull es plana i en passar pels filtres d’informació visual és rebuda pel cervell en forma de color, profunditat i moviment, o sigui, converteix la imatge en tridimensional, això és possible per les dues vies fonamentals que van de la Retina al Còrtex, els sistemes Magna cel·lular i Parva cel·lular. Cada sistema té característiques diferents i és la responsable de la separació i interconnexió dels canals i tenen el nom de Cos Geniculat Lateral del Tàlem. Cada grup de cèl·lules té la seva funció d’informació, les Parva cel·lulars estan codificades per captar el color, les Koniocel·lulars son les responsables de la profunditat i les Magna cel·lulars que responen a la llum més ràpid i més clar que les altres, capten el moviment de l’objecte, tot aquest procés té lloc a l’Escorça visual que és la que ens permet distingir la forma, moviment, velocitat, profunditat, color, localització i reconeixement dels objectes de la imatge
Finalment el Dr. Enric Verdú ens proposa una sèrie d’exercicis visuals en què demostra que una cosa és el que veiem i l’altre és el que el cervell interpreta, de forma que és possible veure cercles que no hi són, moviments que no tenen lloc i imatges que donen lloc a que cada persona faci diferents interpretacions davant la mateixa figura, generant un simpàtic debat entre els alumnes assistents al l’Aula.
El Dr. Enric Verdù Navarro és Doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona – Professor de l’ Area de Fisiologia de la Universitat de Girona.
