El conferenciant Lluís Freixas ens proposa primerament unes frases que molt sovint diem i que tenen un sentit o denoten uns atributs.
La paraula taula por derivar a tauleta o taulota.
La frase “enganyat com un xinés” te el sentit corresponent si be es deriva de que en el segle XIX als xinesos que varen anar a treballar a la construcció de les línies fèrries als Estats Units s’ els va prometre un país de prosperitat i no va esser així.
El “treballar com un negre” fa referència a l’esclavitud que els africans varen patir al sud dels Estats Units als camps de cotó.
També el “anar brut com un gitano” es refereix a que generalment aquesta ètnia no sol anar gaire neta en la seva vestimenta i cura personal.
Tot plegat son acumulacions de la historia en la llengua, que es dinàmica i al llarg del temps va canviant.
Veiem tot seguit uns exemples de paraules que no tenen gaire a veure en el seu significat :
Governant Governanta
Minyó Minyona
Home Públic Dona pública
Càrrec Càrrega
Senyoreta Senyoret
Llibret Llibreta
Com es natural si analitzem el significat de cadascuna, veurem que difereixen en lo que son.
Un governant queda clar que es qui governa, però la governanta era la encarregada de la casa del senyor. Tanmateix un home públic es molt diferent d’ una dona publica, res a veure si be seria el femení. També el minyó es un nen i la minyona seria la que fa les feines de la casa.
Si ho agafem purament per masculí i femení ens trobarem amb exemples com el següents :
Pilot Pilota
Be Bena
Tren Trena
Fil Fila
Quadern Quaderna
Plom Ploma
Com en l’ exemple anterior si fem una correcta comparació veurem que una senyora pilot no es una pilota, i que el femení de tren si diem trena ens referirem potser a una trena del cabell i que el femení de quadern es un terme marítim, així com el de plom, que n’és un mineral, ens dona una ploma, d’ au o per escriure. Significats ben dispars.
Evidentment estem davant de correccions e incorreccions polítiques.
La paraula idiota, es un terme mèdic que equival a retràs mental que al final ha estat interpretat com a persona sense cap habilitat personal i com tal es va definir provinent del seu significat francès – idiota – que vol dir sense educació o ignorant .
Afirmarem doncs que les paraules es contaminen. Si diem que una cosa esta fora de la mitjana i mes concretament fora de norma o sota norma direm que es subnormal. Si l’hi manca alguna capacitat direm que es discapacitat.
El sexisme té el seu reflex en alguns usos de la llengua com:
L’ús del genèric masculí per fer referència tant a homes com a dones que exclou i fa invisibles les dones en considerar que el gènere gramatical masculí engloba el femení.
En la majoria dels casos fem servir el masculí perquè simbòlicament estem pensant en homes i no en dones i homes. El masculí, en realitat, no és un genèric i això és evident en molts dels anuncis d’ofertes de treball que es publiquen a la premsa (es necessiten directors comercials, administratives, etc.).
L’ús de diferents tractaments per a cada sexe, minimitzant les dones (senyor-senyora-senyoreta),
O assignant diferents qualitats per a dones i per a homes (“els regidors visiten atentament les noves instal·lacions”, “un elegant grup d’assistents”… ) i, fins i tot, l’ús del femení pera desqualificar les dones o els valors, comportaments i actituds que se’ls assignen (plora com una nena, coses de dones…).
En la presentació de ‘home com a únic subjecte d’acció i de referencia i de la dona com a dependent o subordinada (el senyor X va anar a l’exposició acompanyants de la seva dona”).
Les llengües romàniques són llengües amb flexió de gènere, en què noms, adjectius, determinants i pronoms varien segons es refereixen a un objecte/ésser viu masculí o a un de femení. Aquesta variació s’expressa amb un gènere masculí i un de femení (el llatí, a més, tenia el gènere neutre). El primer és el no marcat, tot i que la tendència actual està revertint aquesta percepció. Evidentment el masculí genèric (l’home és l’únic animal que s’entrebanca dos cops a la mateixa pedra) no visualitza les dones, però les inclou.
El pas de l’associació de veïns a l’associació de veïns i veïnes; de l’associació de pares a la de pares i mares, etc. pot ser una bona manera de fer veure que majoritàriament són les dones les que han lluitat per portar els serveis al barri i les activitats extraescolars a les escoles, però com a eina de transformació social no anirà més lluny.
Pensar que estem fent alguna cosa per arribar a la igualtat efectiva de sexes (salarial, de distribució
de tasques domèstiques, de cura de les persones… ) portant fins a l’extrem la gramàtica amb l’ús i abús de formes femenines, que ara es proposen com a formes no marcades (totes per totes les persones / tothom), o de formes dobles (el pare / mare del nen / a inscrit / a...) no seria correcte.
Actualment, i malgrat el desori aparent, hi ha força consens quant a l’ús d’un llenguatge al menys sexista possible, que no oculti les dones, així com tampoc les persones d’altres cultures, identitats sexuals o religions, és a dir un llenguatge no discriminatori en general. I sempre, respectant l’estructura de la llengua, fruit d’un procés evolutiu de segles i segles.
Sense forçar-la, doncs: el català no serà mai l’anglès (llengua sense marca de gènere) i la cultura patriarcal no finirà perquè ara apoderem la dona en cada frase; només cal veure com tots els grups polítics i fins i tot les institucions més tradicionals s’han apropiat les formes femenines. Així només arribarem a fastiguejar el lector i a crear textos de pèssima claredat. Si hi ha àmbits en què cal visibilitat lingüística per les dones, perquè hi estan poc presents, perquè fonamentalment aquell grup està format per dones, doncs endavant, fem servir la forma femenina, però de manera general us recomanem utilitzar formes que designin tots dos sexes (epicens) o recórrer a formes no marcades: infants, ciutadania, veïnat, direcció, plantilla, personal, administració…, i apel·lar al sentit comú.
Les besties i les persones son les que tenen sexe, les coses no i hi ha tradicions que ens cal eliminar ja que no ens serveix per solventar aquesta controvèrsia.
Com exemples del masculí i femení tenim :
Cavall Euga
Toro Vaca
Pare Mare
Frare Monja
Home Dona
Gall Gallina
Altres exemples son :
Girafa que sempre es femení per el sexe tant masculí com femení.
Cocodril que sempre es masculí per el sexe tant masculí com femení.
Dentista admet un/una i el/ella
Sargantana que sempre es femení per el sexe tant masculí com femení.
Goril·la admet un/una i el/ella.
Bacallà sempre ces masculí, tant si el peix es mascle o femella.
El gènere es sempre un atribut gramatical; el sexe un atribut animal; tenim termes epicens que poden tenir gènere però no indiquen sexe, i termes no marcats de ús exclusiu o que acostuma a ser masculí.
Un exemple es el llibre de Carme Junyent en que deixa clar que ella es l’ editor, no l’editora.
Com dèiem abans que el temps canvia el llenguatge tenim com a exemple de lo que seria correcte cal buscar el terme mig i que la paraula sigui entenedora per tothom en el seu significat. No cal buscar ni arribar a extrems de la inconsciència de ser valent davant de la prudència i la covardia. L’ equilibri es el que ens donarà la millor via.
La bona voluntat i en la mesura en que es poguí trobar aquest terme mig.
La recerca de paraules alternatives que siguin inclusives per els dos sexes seria lo millor.
Exemples ho serien :
Infermer /r es personal d’infermeria (hi son tots)
Professors /res professorat (hi son tots)
Nens /es mainada (hi son tots)
Advocats / des advocacia (hi son tots)
Jutges / ses judicatura (hi son tots)
Tant el català com el castellà comparteixen el mateix problema i per tant les solucions serien valides per ambdues llengües.
Soms conscients de que demanar a qualsevol llengua l’ exactitud de les matemàtiques es impossible, però si poden tenir una aproximació acceptable a lo que es el sentit comú i per damunt de tot tenir en compte no trencar el sentit del que volem dir fen-t’ho sempre d’ una manera senzilla, amb frases curtes i ben comunicat.
