El Dr. Pallarès agraeix el quòrum de la sala, tota ocupada, i manifesta que això dona un gran estabilitat en tant que el nombre de senyores es molt superior al d’ homes i, aquestes, tenen sempre molt més equilibri.
Manifesta d’ entrada que el pensament fa molts anys que ens acompanya a tots i cadascú.
Buda va viure el 560 a. C., o sigui que ja fa prop de 3000 anys que ja ens parlava d’ això. Ell, als 29 anys, va decidir anar a buscar la felicitat. La no felicitat no era el plaer exasperat ni l’ ascetisme pur. Ell va optar per seguir el que anomenava el camí del mig. Buda significa “l’il·luminat, el que te la llum”. Podem dir i afirmem que Buda coincidia plenament amb els psiquiatres d’ avui dia en el sentit de que és el pensament de cadascú el vehicle per anar cap el repetit camí del mig. Es va avançar 3000 anys.
Martin E.P. Seligman ( Albany, Nova York, 12 d’agost de 1942) és professor de psicologia a la Universitat de Pennsilvània. Elegit president de l’American Psychological Association l’any 1998. Director del Positive Psychology Center a la Universitat de Pennsilvània. Actualment estudia el comportament de les persones, els aspectes més positius de l’ésser humà: les bases psicològiques del benestar i de la felicitat; aquells trets que ens permeten superar amb èxit les situacions vitals crítiques, o l’aplicació d’estratègies efectives per potenciar qualitats positives com l’optimisme, la 
satisfacció vital o les emocions positives a les nostres vides. En realitat estudia a les persones “sanes” per conèixer el que les situa en aquest estadi de benestar.
Anteriorment va estudiar els mecanismes que poden provocar situacions de pessimisme crònic, el que ell descriu com indefensió apresa i que considera una de les causes de la depressió. Ha fet importants contribucions en el camp de la Psicologia positiva.
Amb aquest vector de tres mil·lennis ens mourem per deixar palesa la força del pensament, el general i el de cadascú.
Si per exemple pensem en el pecat, que a la seva definició ens diu que pot ser de pensament, paraula, obra u omissió, ja tenim aquí la paraula pensament. Jo tinc la possibilitat davant d’ un fet de pecar o no ja que puc haver pensat positiva o negativament. Malgrat lo dit, hem de entendre primer com funciona el cervell humà per comprendre aquests termes.
El cervell representa el 2% del pes mitjà d’ una persona però en canvi en relació al cos es el 20% del metabolisme del mateix. L’home te tres cervells funcionant a la vegada. Aquets tres cervells son el cervell rèptil, l’ emocional i el que anomenem modern. Actualment coneixem que és l’òrgan que serveix de substrat per a les funcions mentals, encara que, col·loquialment, s’hagin mantingut algunes relacions entre el cor i certes funcions emocionals.
El cervell, el sabem fer funcionar però no sabem de bon tros encara com esta connectat. Aquest òrgan es extremadament complex; l’humà té aproximadament 86.000 milions de neurones, unides cadascuna, a través d’unes 10.000 connexions sinàptiques, que es materialitzen en unes prolongacions protoplàsmiques anomenades axons que transporten trens de senyals en forma de potencials d’acció a zones distants del cervell o de la resta del cos.
Controla i coordina el comportament i les funcions mentals (les emocions, la memòria, l’aprenentatge, la cognició, la percepció i l’atenció), a més d’englobar els aparells sensitius primaris de la vista, oïda, equilibri, gust i olfacte.
Pel que fa a la psicologia, els primers coneixements que se’n tenen es remunten als antics filòsofs. Quan els coneixements filosòfics van començar a anar d’acord amb la recerca mèdica, va sorgir la idea de la psicologia. Des d’aleshores, s’han anat creant diverses branques del seu estudi.
La mesura i com utilitzem aquesta energia per el be o el mal es el quid de la qüestió.
Henry Ford, el fabricant de cotxes dels Estat Units, va dir una vegada respecte del pensament:
“Tant si creus que pots com si no, tens raó “.
Si jo penso, no ho faré, no hi aniré, no ho aconseguiré etc. etc……………. sempre no, es un camí
segur cap el fracàs o la depressió ja que la resposta serà : no podràs, no en saps, no te’n sortiràs etc. etc….., o sigui negativitat, acompanyada dels que son el anomenats vampirs emocionals.
Contràriament, amb un pensament positiu coherent, sense pretendre ser un Messi, valgui la comparança ja que tots voldríem ser els millors -però d’ aquesta mena ho son només comptades persones- i pensant profundament que puc, que ho faré, que hi aniré, que ho assoliré, etc. etc. … injectem energia positiva.
Cal tenir en compte però que en aquest camí positiu cal afegir-hi sempre, abans, dosis de serenitat, tranquil·litat i paciència, tres elements imprescindibles per aconseguir-ho.
Norman Vincent Peale, una de les referències mundials del pensament positiu manifesta que el tenir sempre a l’ abast paraules boniques al nostre pensament, son una teràpia perfecte e imprescindible per millorar els nostres estats mentals. Els treballs de Peale van ser objecte de crítiques per part de diversos experts en salut mental, un dels quals va dir que Peale era un home i un home frau. Aquests crítics van aparèixer a principis dels cinquanta després de la publicació del seu llibre (The Power of Positive Thinking) – El poder del pensament positiu. Era en definitiva lo que ara anomenen la auto – teràpia del pensament positiu.
Per això cal sortir de l’anomenada zona de confort, en la que estem o podem estar instal·lats, aprendre constantment i cada dia coses noves, i conèixer-nos i creure en tu mateix, extrems imprescindibles.
Amb mes pensament positiu i mes psicologia hem d’ aconseguir :
Entendre primer el que volem
Tenir clar quines son les nostres habilitats
Marcar-nos un objectiu i fer segments amb objectius petits que sumaran finalment el gran proposat.
Conèixer a fons les nostres aptituds i la nostra actitud davant del que volem aconseguir. Les aptituds o coneixements sempre sumen, les actituds, o sigui les ganes de fer-ho, multipliquen; cal tenir-ho 
molt clar ja que es molt més important la nostra actitud que no la aptitud. Si ho ser fer i no vull fer-ho el resultat es cero. Si vull fer-ho i no ser com fer-ho puc aprendre i aconseguir-ho.
Cal veure els nostres valors al respecte. Un dels mes importants es el de la confiança. Si confiem aconseguim. La confiança en nosaltres mateixos es bàsica.
Hem de estar motivats; si no hi ha motivació per aconseguir quelcom no cal ni començar. No cal que la motivació sigui un gran premi; la pròpia satisfacció d’haver aconseguit quelcom es una motivació.
Hem d’ establir unes prioritats. No podem fer-ho tot de cop ni a la vegada perquè acabarem no fent res. Cal marcar cada tasca i definir-la com important, no important, urgent i no urgent.
Cal tenir una comunicació verbal i no verbal. El sumatori d’ambdues es el missatge.
Hem de tenir present que en la resolució de conflictes que puguin presentar-se, cal negociar de manera win-to-win (tu guanyes jo guanyo). Si un perd i l’ altre guanya continua la situació conflictiva.
Cal buscar l’ equilibri d’avantatges per tothom.
Cal fer les coses que toquin i siguin necessàries per aconseguir la fita. Si no iniciem el camí mai arribarem al objectiu o destí, per tant, començar i anar fent fins el final.
Analitzar la personalitat i conducta; què hem fet, com i on ho hem fet i quins resultats o conseqüències hem d’ esmenar, si s’escau.
La vida es una evolució que depèn de tots nosaltres. D’un mateix, dels pares, dels fills, del avis, dels amics, dels coneguts i en definitiva de tot el que ens envolta.
Vivim en un mon global acompanyats de milers d’elements que ens envolten cada segon.
El nostre pensament serà la nostra vida. La nostra travessa cap a la felicitat o cap a la desgracia. Depèn de nosaltres i com conduïm el nostre pensament que obtindrem el plaer de viure com cal aquest regal que és el cada dia.
Dr.Miquel Pallarès Querol. Doctor en Medicina per la UB. Enginyer Tècnic Químic. Conferenciant i formador en temes mèdics per la industria farmacèutica i sobre intel·ligència emocional. Docent de la Universitat de Barcelona i professor del Màster de Sexualitat en la facultat de Medicina de Barcelona. Docent de les Aules Universitàries per la Gent Gran.
