Mª Lluïsa Faxedas explica que Joan Miró ha estat l’ artista universal català del segle XX.
Miró fou un nen tota la seva vida.
També fou una persona de conviccions i catalanitat arraigades així com compromès amb el país.
A part de la seva gran obra pictòrica sobre tot ens ha llegat la seva fundació, Fundació Miró, amb una part important dedicada als artistes mes joves. Diríem que va sembrar l’ art per els novells. Mes endavant ho comentarem.
Joan Miró i Ferrà va néixer a Barcelona el 20 d’ abril del 1893 i va morir a Palma de Mallorca el 25 de desembre de 1983 a l’edat de 90 anys.
Nasqué al passatge del Crèdit, tocant al carrer de Ferran, en un barri on els oficis antics i les botigues vuitcentistes creen un escenari molt propi de gust per les coses populars i la saviesa artesana. Els seus avantpassats eren artesans, però els seus pares l’obligaren a estudiar comerç i a treballar en una adrogueria. Amb tot, assistí també a Llotja, on fou deixeble de Pascó i d’Urgell.
Va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català. A la seva obra va reflectir el seu interès pel subconscient i pel seu país.
Com la gent de la seva època no ho va passar gaire be en general, no arribant a passar gana però si va tenir de jove moltes dificultats ja que la pintura no era valorada i menys la de un novell, ni donava per viure folgadament.
Les seves primeres obres mostren fortes influencies fauvistes, cubistes i expressionistes, evolucionant cap a una pintura més plana, com ho és el seu conegut quadre La Masia, de 1921-
1922, que evoca el mas d’estiueig de la família a Mont Roig del Camp.
Els paisatges tarragonins varen ser transportats a la tela. Siurana, Mont-roig i altres indrets del camp de Tarragona foren el seu mirall.
Creia que el més important era tenir “els peus arrelats a la terra” i moltes de les seves obres ens ho mostren com un arbre amb la base d’un peu de cavall o de cabra o pintant uns peus molt grossos.Va tenir sempre l’ arrelament a la seva terra i a la família. Com ell deia, era i es sentia lligat a Mont-roig.
Va tenir una vida senzilla i ordenada, no com la de molts artistes que solien ser turbulentes i de desordre. Es va casar al 1929 amb la Pilar Juncosa i varen tenir una filla, la Dolors. Que es conegui veren ser les úniques dones de la seva vida, dona i filla.
A partir de la seva estada a París la seva obra es torna més onírica, coincidint amb les directrius del surrealisme però sense arribar a incorporar-se formalment a aquest moviment. Cal remarcar que va sobreviure a la Guerra Civil espanyola i mes tard a la Segona Guerra Mundial.
En nombroses entrevistes i escrits que daten de la dècada del 1930, Miró va manifestar el seu desig d’abandonar els mètodes convencionals de pintura, per poder afavorir una forma d’expressió que fos contemporània, i no va voler doblegar-se a les exigències ni a l’estètica d’aquests mètodes, ni tan sols en els seus compromisos vers els surrealistes.
Més endavant l’autor mostra interès per l’espiritualitat japonesa i per l’expressionisme abstracte dels Estats Units. Als anys 50 es va instal·lar a Palma, on va trobar un espai de refugi i de treball, gràcies al taller construït pel seu amic Josep Lluís Sert.
Les característiques que trobem tot sovint dins de les seves obres son :
El mon de pagès i del camp. Diverses de les seves obres tenen a veure amb la pagesia. Miró va créixer en un entorn urbà però des de la seva adolescència passaria pràcticament tots els estius al Mas Miró de Mont-Roig del Camp. El pagès representa una mena d’ànima primitiva, d’una Catalunya permanent. Per extensió, el camperol representa la terra, la robustesa del territori. Apareix especialment en les seves obres dels anys 1910, 1920 i 1930 però és present al llarg de tota la seva carrera. L’ús de la barretina a les seves obres sovint és relacionat amb la llibertat
Com a català universal: Per Miró ser català era ser modern, europeu i obert. Tot i que no es va 
posicionar mai a favor de cap partit, Miró tenia simpaties per l’esquerra catalanista. Miró defensava que una nació es defineix per la seva gent, la seva llengua i les seves tradicions culturals i no per les elits polítiques, per les quals sentia poca o gens de simpatia.
La rutina: Miró fou un pintor especialment amant de l’ordre i la rutina. Seguia una manera de fer molt metòdica, pintant al matí, fent exercici físic i rebent visites al migdia i pintant de nou a la tarda fins ben entrat el vespre. En una carta a Pierre Loeb el 1945 Miró diu “Durant aquests anys tràgics no he deixat de pintar ni un sol dia, i gràcies a això he pogut conservar l’equilibri, he pogut mantenir els 
peus a terra; si no m’hauria enfonsat i hauria estat una catàstrofe”.
Un home activista: Miró tenia la concepció de l’artista com una persona amb una especial responsabilitat cívica. Durant el seu discurs d’investidura com a doctor honoris causa a la UB va dir: Entenc que un artista és algú que, entre el silenci dels altres, fa servir la seva veu per dir alguna cosa, i que té l’obligació que aquesta cosa no sigui quelcom d’inútil sinó quelcom que faci servei als homes. Que el fet de poder dir alguna cosa, quan la major part de la gent no té opció per a expressar-se, l’obliga a que aquesta veu sigui en certa manera profètica. Que sigui, en certa manera, la veu de la seva comunitat… Que quan un artista parli en un entorn on la llibertat és difícil, converteixi cada una de les seves obres en una negació de les negacions, en un deslligament de totes les opressions, tots els prejudicis i totes els falsos valors establerts.
La terra: «És la terra, la terra: és més forta que jo. Les muntanyes fantàstiques tenen un paper molt important en la meva vida, i el cel també, és el xoc d’aquestes formes en el meu esperit, més que no pas la visió en si. A Mont-roig és la força qui em nodreix, la força.»
També l’ocell, la dona, l’estel i els colors, sobre tot el blau el vermell, son característiques de la seva 
gran personalitat.
Els encàrrecs murals estan representats arreu, en places, edificis, aeroports, terres de passejos, etc… Un dels espais on millor es troba representada la seva obra és a la Fundació Joan Miró. fundada el 1975 i ubicada a Barcelona. Es tracta d’un centre cultural i artístic creat per difondre les noves tendències de l’art contemporani, constituït amb un gran fons d’obres donades pel mateix autor. També hi ha importants fons d’obra seva a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma, al Centre Georges Pompidou de París, al MOMA, al Museu Reina Sofia al Guggenheim de Nova York, a la Tate Modern de Londres i al Moderna Museet d’Estocolmo.
Maria Lluisa Faxedas Brujats és Doctora en Historia de l’ Art, professora de la Universitat de Girona; coordinadora del Màster en Comunicació i Critica d’ Art i membre de la Càtedra d’ Art i Cultura Contemporanis. Ex – tinent d’ alcalde i regidora de cultura del Ajuntament de Girona.
