La salut cardiovascular 19-12-2017

aulesgirona@gmail.com   21 de desembre de 2017   Comentaris tancats a La salut cardiovascular 19-12-2017

El Dr. Ramón Brugada comença explicant que el cor s’ adapta, es una maquina perfecte. Batega i ens transporta la sang necessària al organisme. Si el cor l’ entrenem cada dia, amb un exercici moderat i a l’ abast de les nostres possibilitats ell ens diu, deixa que jo sigui mes eficient.

A vegades però, sense avisar, el cor ens falla. Ràpidament i inesperada, no t’avisa; es tracta de la mort sobtada. El cor s’atura, deixa de bombejar sang a la resta del cos i el cervell deixa de rebre oxigen. La persona ha perdut el coneixement i morirà irremeiablement sinó actuem de forma immediata.

Estudis recents a la nostra àrea geogràfica demostren que més del 90% dels casos de mort sobtada tenen una causa cardíaca. De entre les causes cardíaques, la malaltia de les artèries coronàries n’és la principal responsable, representant al voltant del 60% del total. El principal problema és que més de la meitat dels casos es produeixen en persones que mai han tingut una malaltia cardíaca coneguda. Unes 800.000 persones a l’ any moren per aquesta causa.

3Quan es tapona el 80, 90 o el 100% del diàmetre per un cal que circuli  la sang de l’arteria es produeix un infart, o sigui necrosi (mort d’un teixit) per alteració del flux sanguini d’un órgan o d’una part d’ell.

Els infarts més freqüents ocorren:

  • al cor (infart agut de miocardi).
  • en el cervell (accident vascular encefàlic)

però poden produir-se en qualsevol òrgan.

Els infarts, en un mateix òrgan, poden presentar diferents localitzacions i patrons morfològics, segons sigui la conformació estructural d’aquest, les seves relacions anatòmiques i el mecanisme causal.

Alguns processos en especial, com la síndrome paraneoplàstica o la síndrome anta fosfolipídica provoquen infarts múltiples a múltiples òrgans. La tromba fília és una de les causes d’infarts renals i de miocardi en persones joves.

Els enemics del cor son :

El colesterol  del que cal vigilar els nivellsNo deixis que el cor taponi les teves arteries. El colesterol es un greix natural indispensable per l’organisme, fabricat principalment pel fetge. Per disminuir els nivells de colesterol dolent, cal en la majoria dels casos modificar els hàbits alimentaris. Limitar l’ús dels greixos saturats (els que es solidifiquen al refredar) i evitar les carns amb greix i els embotits.

S’han de substituir per l’oli d’oliva, el peix, els llegums frescos, la fruita, el pa i els llegums secs adoptant una dieta mediterrània.  Les bones costums de vida són excel·lents per el teu cor.

P1190692Controla regularment els nivells de colesterol, practica exercici físic regularment, vigila el teu pes, no fumis i si prens medicaments no oblidis de prendre’ls.  No esperis que el cor et doni un ensurt.

La diabetis: L’excés de sucre no és bo pel cor. La majoria de persones amb diabetis després del 40 anys tenen quilos de més, 9 sobre 10, en la que la seva diabetis està lligada als seus errors alimentaris. La persona diabètica no té signes visibles de malaltia, prendre consciència de la malaltia es un pas a seguir per aconseguir l’objectiu.

Un bon control es recomanable. El diabètic amb un excés de sucre en sang multiplica per 3 el risc de patir una crisis cardíaca que pot portar a d’altres complicacions, en particular, a nivell d’ulls i membres inferiors. A vegades ja existeixen complicacions en el moment del diagnòstic.

Per protegir el teu cor, la solució es controlar regularment la glucèmia (sucre en sang) amb una anàlisi.

Controla’t amb l’ajuda del teu metge. Primer que tot, has de conèixer la teva glucèmia per poder prendre les mesures oportunes la qual cosa suposa modificar antigues costums com:

  • modificar la alimentació (menys greixos i menys sucres)
  • practicar una activitat física regular (caminar, nedar, bici,..)
  • seguir el tractament prescrit.

P1190734La hipertensió arterial: La tensió arterial (pressió de la sang a les arteries) varia naturalment en funció del ritme del teu cor.

Es mesura per dos xifres: La més elevada que indica la pressió sistòlica, el cor es contrau i envia la sang dins les arteries. La més baixa que indica la pressió diastòlica, el cor es relaxa i s’omple de sang procedent de les venes.

La pressió arterial normal ha de ser inferior a 14/9, sent pels diabètics hipertensos 13/8.

La hipertensió és una proba d’esforç pel teu cor. La pressió molt forta de sang dins les arteries cansa el cor molt abans, ja que fa que treballi molt més. La HTA afavoreix igualment el depòsit de greix sobre la paret de les arteries. La sola forma de saber si una persona te la pressió elevada es amb la presa regular de la pressió arterial.

La millor forma de lluitar contra la HTA es consultar amb el teu metge o farmacèutic i adoptar uns bons hàbits de vida.

P1190738El tabac es l’enemic número 1. Deixa que el teu cor respiri

El monòxid de carboni que conté una cigarreta amenaça la nostra salut i la del nostre entorn, deteriora la paret interna de les nostres arteries i afavoreix la formació de plaques de colesterol. “Abans dels 55 anys, 6 de cada 10 infarts s’atribueixen al tabac”.

Les dones estan particularment exposades, al fumar perden la protecció natural que tenen fins la menopausa. L’associació amb anticonceptius multiplica per 10 el risc d’infart. Durant l’embaràs el fumar augmenta les complicacions i el nadó neix més delicat.

Millor no començar a fumar.  Tenim la responsabilitat en front a les noves generacions fent prevenció del tabaquisme en els adolescents.

Per deixar de fumar consulta amb el teu metge. La nicotina es una droga que crea una forta dependència. Els substituts de la nicotina (pegats xiclets,..) et poden ajudar. Pots aconseguir l’objectiu amb la consulta al metge i / o farmacèutic que t’ajudaran a escollir el tractament que més s’adequa al teu dependència, amb motivació i amb el suport moral de les persones properes.

El sedentarisme: I si caminessis una mica més?

Si ets dels que en aquests moments fas una vida sedentària, només et caldrà uns simples canvis en les costums del dia a dia: caminar més sovint, bellugar-te més, canviar les distraccions,.. En el dinar no oblidis les amanides, els llegums i la fruita. Fes-ho amb tota la família, serà més fàcil.

P1190740Els teu cor funciona millor quan et bellugues! No oblidis que el cor es un muscle que quan més entrenament, millor funciona. L’activitat física regular fa que les arteries es dilatin incloses les coronaries aportant oxigen al cor. Al menys 30 minuts d’exercici físic cada dia i de forma continuada son indispensables per entrenar el cor; també t’ajudaran contra d’altres enemics del cor com son la HTA, l’excés de colesterol o la diabetis.

Com fer-ho?  Deixa el cotxe i fes el camí a peu. Utilitza la bici per els desplaçaments, puja per les escales en lloc de l’ascensor, al cap de setmana surt en família a prendre l’aire en lloc de seure davant la televisió. Baixa del bus o metro una parada abans del teu destí.

Si decideixes fer esport: consulta amb el teu cardiòleg, vigila el ritme cardíac, i aprèn a conèixer la teva freqüència cardíaca límit (220-teva edat = Nº de batecs/minut). Controla sovint el teu pols (Nº de pulsacions durant 15segonsx4)

La obesitat : Alleugereix el teu cor amb una alimentació equilibrada.

Evita una alimentació massa rica en greixos i en sucres, l’excés de colesterol i els quilos de més. A la vegada actua sobre el risc d’HTA i de diabetis.

A què esperes per a començar a corregir alguns hàbits i evitar que l’excés de pes es transformi en obesitat, que obliga a treballar més el cor i agreuja el risc d’aparició de malaltia cardiovascular.

Els bons hàbits ajuden a tenir el cor en forma.

Una alimentació equilibrada associada a una activitat física regular ajuden a conservar el pes normal i, si fos el cas, a perdre quilos de més. Fes que tota la família conservi el seu capital de salut. No cal que tots feu regim però si que tots seguiu bons hàbits de vida. No es mai ni massa d’hora ni massa tard per aprendre a cuidar del nostre cor.

La cirurgia cardíaca és una especialitat quirúrgica que té per objecte solucionar problemes del cor i dels grans vasos. Es recorre a aquestes intervencions quan el problema no és tractable amb altres intervencions menors ni amb teràpia farmacològica. El fi és reduir els símptomes i proporcionar una millor qualitat de vida al pacient. A Espanya, de mitjana, es realitzen 650 intervencions cardíaques per cada milió d’habitants.

La cirurgia cardiovascular es pot considerar una especialitat jove, que ha estat possible gràcies a dos importants avenços en la medicina: la circulació extracorpòria i el refredament corporal. La màquina de circulació extra corpòria assumeix les funcions de bombament i oxigenació de la sang, pròpies del cor i dels pulmons, perquè aquest pugui mantenir-se immòbil durant la intervenció. Les tècniques de refredament corporal permeten aturar el cor durant un període més prolongat de temps sense danyar el teixit cardíac, de manera que es redueix la seva necessitat d’oxigen i s’eviten possibles danys cerebrals.

1Quins tipus d’intervencions cardiovasculars hi ha?

Les cirurgies del cor se solen utilitzar per tractar malformacions cardíaques congènites, problemes derivats de la cardiopatia isquèmica (infart i angina de pit) o ​​problemes valvulars, com ara l’endocarditis. Les intervencions més comunes són:

Cirurgia coronària: bypass coronari. La cirurgia cardíaca més comuna en els adults és el bypass de l’artèria coronària. Quan una artèria coronària està malalta o obstruïda, s’utilitza una secció d’una vena o artèria d’una altra part del cos per crear un “pont” sobre la part danyada. D’aquesta manera s’obre una via alternativa perquè el múscul cardíac pugui rebre la sang rica en oxigen que necessita per al correcte funcionament. Quan parlem de “doble”, “triple” o “quàdruple” bypass, ens referim al nombre d’artèries sobre les quals s’ha hagut de crear un pont.

Cirurgia valvular: substitució i reparació valvular. El cor bombeja la sang només en una direcció gràcies a les vàlvules cardíaques, que amb cada batec s’obren per deixar passar la sang i es tanquen per evitar-ne el retorn. Quan les vàlvules es fan més gruixudes, més rígides o es fusionen, es produeix un estrenyiment (estenosi) que impedeix que passi la suficient quantitat de sang. Altres vegades pot succeir el contrari: les vàlvules es tornen insuficients i no tanquen bé (regurgitació), cosa que produeix una fuita retrògrada de la sang.

En els casos moderats i greus, és necessària una intervenció quirúrgica que repari o substitueixi les vàlvules per unes altres, que poden ser biològiques o mecàniques.

2Cirurgia antiarítmica. Les arítmies són qualsevol irregularitat que es produeix en el batec natural del cor. Quan el tractament farmacològic i altres tècniques mèdiques no són eficaços, cal recórrer a intervencions quirúrgiques, com ara la cirurgia de Cox (o tècnica del laberint), en la qual es crea un nova estructura de conducció elèctrica perquè els impulsos elèctrics puguin propagar-se bé pel cor. És la cirurgia més utilitzada per a la fibril·lació auricular, el tipus d’arítmia més comú.

Cirurgia dels grans vasos: reparació d’aneurismes. Un aneurisma és una dilatació, similar a un globus, que es produeix en les parets d’un vas sanguini, generalment l’aorta, quan aquesta paret es troba afeblida. Tot i que els aneurismes generalment poden reparar-se amb medicació i amb la reducció dels factors de risc cardiovascular, de vegades poden arribar a presentar una mida important i fins i tot trencar-se. És quan es fa necessària la intervenció quirúrgica per substituir la porció afeblida del vas sanguini mitjançant un empelt (un pegat o un tub sintètic).

Trasplantament de cor. Quan es presenten un o diversos problemes cardiovasculars que danyen el múscul cardíac i es produeix una insuficiència cardíaca terminal, cal substituir el cor per un altre en condicions òptimes. Aquesta solució és l’única viable quan el pacient no ha donat resposta a altres tractaments i el cor està tan debilitat que hi ha una esperança de vida menor a un any, risc de mort sobtada o el pacient no disposa d’una suficient qualitat de vida.

Actualment, els grans avenços mèdics estan permetent una reducció de les cirurgies cardíaques i un ús més racional dels recursos. Per exemple, les tècniques transcatèter estan permetent substituir la cirurgia valvular per una petita incisió al tòrax per instal·lar un catèter a la vàlvula.

No cal comentar lo ben explicat i entenedor que el Dr. Brugada ha fet la seva intervenció.

Un repàs per aquest muscle que, en definitiva es el que mes treballa en la persona ja que comença a bategar a 15 dies de la concepció i acaba el dia en que morim. Es per  tant el mes efectiu de tots el del nostre cos.

El Dr. Brugada va fer menció  diverses vegades de la importància i de la força qe tenien les associacions de pacients i que a travers de les mateixes s’aconseguien avenços molt importants gràcies a les seves reivindicacions.

Ramon Brugada Tarradellas és Cardiòleg, professor de cardiologia i director de la Càtedra de Malalties Cardiovasculars de la UdG

P1190743