Vicenç Lozano va iniciar la xerrada preguntant: Com es ?, Com es viu ?, Com es treballa ?, Com es pensa ?, Com son els cubans ?.
Per ser entenedor de tot plegat direm que Cuba es un cresol de moltes coses; de races, de cultures i de belleses naturals. En un país amb 11.240.000 habitants, situat en front de les costes del Estat Units a només 140 km de Miami, al bell mig del Mar Carib. Com a veïns mes pròxims i hi te les Illes Bahames, Jamaica, Haití i la República Dominicana i a pocs kilòmetres la península del Yucatán de Mèxic. En definitiva i també per la seva forma geogràfica allargada, es un gran portaavions al mig de tot plegat. La seva capital es l’ Havana.
Fulgencio Batista Zaldívar nascut el 1901 i que va morir el 1973, va ser un militar cubà que fou president (1940-1944) i dictador (1952-1959) de Cuba.
Accedí al poder mitjançant un cop d’estat previ a les eleccions de 1952 i establí una política favorable als EEUU, instaurant una cruenta repressió cap a tota mena de dissidència. La duresa del seu règim propicià l’esclat de la Revolució cubana de 1959 i el seu derrocament, fet que provocà la seva fugida del país d’ on s’exilià fins a la seva mort.
La Màfia del USA tenia els seus negocis a l’ illa però els beneficis dels mateixos, no es quedaven al propi país sinó que eren enviats tots fora. Això naturalment va provocar per part d’uns l’ acumulació de grans fortunes i per part d’ altes una extrema pobresa i misèria.
La Revolució fou transversal i sobre tot nacionalista. Per entendre primer els motius de la revolució, cal llegir el llibre Nocturn en la Habana de T.J. English on s’ explica amb tota mena de detalls, els funcionament dels negocis a l’ illa, la intervenció del governs de Batista i las actuacions de la màfia que ho controlava tot. Ells eren els amos, els capitalistes i les grans fortunes que eren fetes amb els negocis propis d’ aquests cartels com ho son els hotels, el lleure, els casinos, la droga i la prostitució.
Meyer Lausky conegut capo de la màfia USA amb negocis a Nova York, Chicago i Los Angeles era organitzador dels negocis a Cuba.
La Revolució dels Barbuts de Sierra Madre va ser la llavor del canvi i el moviment contra el govern del dictador Batista pel Moviment 26 de juliol. La revolució s’inicià amb l’assalt de la Caserna Moncada el 26 de juliol de 1953 i finalitzà el 1959, quan Batista fuig del país, i les ciutats de Santa Clara i Santiago de Cuba van ser preses pels rebels. Aquest fou el punt l’ inici de la situació actual del país. Es consolida l’establiment del nou govern cubà liderat per Fidel Castro a començaments de l’any 1959. 
Fidel Castro, Raúl Castro, Ernesto Che Guevara, Camilo Cienfuegos i Humberto Marcos, entre molts d’altres, varen ser les figures i promotors mes importants de la revolució.
La reforma agrària de dins l’ illa, amb la intensificació de producció dels seus mes tradicionals productes com son la canya de sucre i el tabac va ser una de les fites del moviment.
El sobreviure als intents de derrocament del regim per part dels Estat Units, (intents d’ invasió a la Bahia Cochinos) i el sofrir permanent de l’ embargament decretat pels esmentats veïns americans a l’ illa han estat els trets mes importants d’ aquest país fins avui.
Cal recordar que des de Eisenhower fins fa ben poc, Fidel Castro ha sobreviscut a tots els presidents dels Estats Units i cap a aconseguit envair l ‘illa.
Cuba, amb un regim comunista s’ ha acostat mes a Rússia que no a Xina ni a Corea del Nord. En definitiva la Unió Soviètica fins el seu desmembrament, en fou el seu soci i protector. Recordarem que Cuba era un port de partida dels míssils soviètics cap a Amèrica i que al final es varen desmantellar, gracies a una llarga, àrdua i molt difícil però eficaç gestió política. La influencia i ajut soviètica com dèiem, varen propiciar que es construïssin blocs de pisos d’ aquest model. Naturalment això fou un error ja que, en un país amb una temperatura caribenya, no es pot viure dins de construccions pensades per un país fred com la Unió Soviètica, però allà estan i subsisteixen ja que, ningú es pot permetre ni fer ni comprar un sostre, ni nou ni vell. Això es el que hi ha.
Els eslògans més populars de la revolució cubana, entre molts altres, son “Cuba responde con más revolución” i “Patria Venceremos”.
Fidel Castro, ha estat des de la Revolució fins el 2011 el indiscutible president del govern cubà. Va ser substituït per el seu germà Raúl qui sembla ser mes moderat respecte de la política del país si be segueix amb la mateixa línia marxista – leninista. Fidel va morir l’ any 2016 i les seves despulles varen ser escampades per tots els racons de l’ illa.
La fortuna personal de la família Castro, malgrat el regim comunista del país se xifra amb més de mil milions de dòlars fora del país. Tenen en propietat una mina d’ or, una fàbrica de formatges, un hospital propi, unes 20 cases residencials i amb propietat una illa privada tancada anomenada Cayo Piedra amb heliport i un bunker. Esta ubicada al mig del mar Carib i no s’hi pot acostar ningú. Està permanentment vigilada i custodiada.
Cuba te una alfabetització del 100%, això vol dir que tothom, o sigui tothom, sap llegir i escriure. El seu nivell cultural es molt actiu. El país te una influencia molt important de les races indígenes primitives compostes de africans i europeus. El seu sistema sanitari d’investigació es molt avançat però els serveis deficients.
Es necessari acumular 694 salaris anuals per poder comprar-te una casa. Es necessari el sou de quatre mesos per poder comprar un kilogram de carn. El 40% de les cases estan ruïnoses ja que no hi ha materials de construcció ni pintura. Es restauren coses si, però nomes als barris centrals de La Habana.
Hi ha una dita entre dos cubans que diu :
“ Pepe, estoy pensando que Adan i Eva eran cubanos.
¿Y esto porqué? – pregunta l’ altre
Porque no tenian ropa, andaban descalzos, no les dejaban comer ni manzanas y les insistian que estaban en el paraiso.”
El salari mig es de 20€ al mes, uns 25 pesos cubans mes o menys. Les botigues estan plenes de gent per comprar però buides de queviures. Les cartilles de racionament son a l’ odrer del dia i limiten les compres a: cinc ous al mes, 2 kg d’ arròs, ¼ de litre d’ oli (de gira-sol, naturalment), un paquet de 100 grs de cafè amb mescla de xicoira. ¼ de kg. de frèjoles, 1 kg. de sal cada sis mesos i mig kilogram de pollastre al mes.
A les tanques dels animals del parc zoològic s’hi han vist penjats tres cartells a lo llarg dels anys:
Els anys 1960 i anteriors deia el cartell : Favor no dar de comer a los animales.
A partir del 1961 el cartell anunciava : Favor no quitarle la comida a los animales.
Els anys 1990 i següents diu : Favor, no comerse a los animales.
Queda ben clara la situació del poble, que malgrat tot viu i sobreviu amb una especial alegria amb tot i per tot, i amb una amabilitat i felicitat envejables. Es el caràcter cubà.
La paraula “ resolver “ a Cuba es l’ equivalent a buscar-se la vida o espavilar-se. Es mes productiu passar-se el dia assegut en un banc o deambulant per els carrers, esperant fer un favor a un turista i rebre una petita propina que no pas anar a treballar. Els petits robatoris i furts estan a l’ ordre del dia ja que el productes es venen desprès al mercat negre.
Un altre dels negocis que ajuda a sobreviure és el dels “Jineteras/os”. Noies o nois que ofereixen els seus serveis sexuals, o sigui el mercat de la prostitució. Estes àmpliament ofereix una gran entrada de divises al país. Està prohibida però permesa. Es veu normal que una turista contracti els serveis de un noi mulato o de color o que un turista vagi amb una mulata o noia de color. Per això la edat de cadascú no te cap importància. Les parelles son de joves amb joves o de grans amb joves o de grans amb grans, depenent del gust personal.
Quan alguna cosa va malament la culpa es sempre del embargament i del bloqueig, no de la corrupció ni de la mala distribució dels recursos i aliments. El ianqui en te la culpa. El sentit anti americà es com una pandèmia estesa per tota la illa i els seus habitants. Malgrat tot, uns 38000 “ balseros” varen fugir cap a la península de Florida a buscar-se la vida, jugant-se la vida en un mar infestat de taurons. Molts d’ ells varen ser un bon àpat per aquests reis del mar que tenen una antiguitat de mes de 450 milions d’ anys d’ençà. El cubà no vol que el ianqui torni però, la paradoxa es que el rom cubà amb la coca cola americana han fet una de les begudes mes esteses del mon. Ens referim naturalment al cuba libre.
Desprès de 54 anys de conflicte sembla que la cosa s’ha estovat. El president Obama va visitar a Raul Castro i el Papa Francesc va anar a Cuba portant el missatge de que “Cuba s’obri al mon i que el mon s’obri a Cuba”.
Els EE.UU avui tenen una ambaixada a La Habana, però l’ embargament subsisteix.
Un periodista va preguntar una vegada a Fidel Castro, fa ja molts anys, que quan canviaria la situació de Cuba, quan seria un país lliure i s’ obriria al mon. La irònica resposta de Castro va ser “ quan el president dels EE.UU sigui un negre i el Papa de Roma sigui llatí americà. Avui aquests dos fets s’ han produït. Sembla que Fidel Castro era també endeví, però l’ actual Sr. Trump ho ha tornat a aixafar tot.
Cuba, entre altres caires culturals, a part de les boniques construccions a molts de pobles i cuitats de les que avui en gaudim, fetes per els anomenats “indians”, gent que havien fet fortuna allà i tornaven a casa, ens aporta la literatura d’ escriptors com Jose Martí, José Lezama Lima i Alejo Carpentier, així com una musica intensa, melancòlica a vegades i de un ritme especial. Com a referència al nostre país tenim i cantem les excepcionals havaneres que, a més, ens expliquen aquelles histories d’ abans, d’ amor, de guerra o de comiats que moltes vegades ens omplen els ulls de plor.
Grans artistes han sorgit de l’ illa com Antonio Machin, Celia Cruz, Gloria Stefan o Lucrecia entre molts altres. La guitarra, el piano i els instruments antics primerencs d’ origen africà, han estat juntament amb el pentagrama i notes dels seus compositors, els elements productors del seu especial so i ritme caribeny, exportat arreu.
Amb tot plegat, Cuba es un gran petit país, per la seva gent, el seu clima, la natura, l’ hospitalitat, l’amabilitat i el seu especial caràcter.
Vicenç Lozano i Alemany (Vic, 1956) és un dels periodistes més veterans de TV3, on treballa des de 1984. Durant aquestes tres dècades ha esdevingut un reconegut especialista en el Vaticà, com també en la política italiana i en la informació relacionada amb la màfia. En els seus més de 40 anys de trajectòria, també ha cobert esdeveninents com ara la guerra dels Balcans, el conflicte d’Orient Mitjà, l’evolució política de Cuba, el tsunami de 2004 a Sri Lanka i les eleccions de països com ara Alemanya, el Regne Unit, Turquia i Grècia. Paral•lelament, ha col•laborat amb d’altres mitjans com ara la RAI, Avui, El 9 Nou i Ràdio Vic. Ha cursat les carreres de Ciències de la Informació i d’Història per la UAB.
