Lluís Freixas ens va fer un apassionat repàs de la vida i obra de l’escriptor gironí Miquel Pairolí de qui va recordar que deia que era periodista per obligació, escriptor per devoció i lector per vici.
Durant més de tres dècades va escriure —sempre fidel a ell mateix i a la concepció que tenia de la literatura i el periodisme— disset llibres, milers d’articles i altre material que la mort prematura va deixar inèdit o inacabat.
S’interessà pels estudis de periodisme però desitjant restar a Girona es matriculà a filologia. Per això, al començament, les seves col·laboracions periodístiques son essencialment literàries.
Va formar part de l’equip de redacció de Punt Diari i poc temps després el van nomenar redactor en cap del Diari de Barcelona, responsabilitat que duraria uns quatre anys. Quan ho va deixar no es va tornar a integrar a cap redacció, desitjant gaudir de temps per escriure.
Avui és especialment reconegut com a dietarista, gènere que primer va cultivar com exercici d’escriptura i per falta de temps. El seu primer dietari es titula “Paisatge amb flames”. Posteriorment es van publicar el segon i el tercer, titulats, respectivament, “L’enigma” i “Octubre”. En els dietaris parla del que vol, pot manipular la realitat per establir la veritat. Agafar notes era la seva forma de ser o d’estar. Recollia la vida quotidiana, la passava pel sedàs i en feia un llibre. Aquest mateix mes s’ha presentat el seu darrer llibre “La vida a la menuda”, que recull els tres dietaris en un sol volum.
Pensava que treballant la terra és com conversem amb els morts: d’ells venim, d’ells hem aprés, utilitzem les seves eines. La suma de les nostres condicions (naixement, territori, entorn, família) i també la cultura que adquirim son las que ens conformen. Se sentia hereu dels escriptors que havia llegit, músics que havia escoltat, etc. Per a ell, cada un de nosaltres forma part d’una cadena. A la seva obra hi ha una visió literària de coses que es van extingint, i no renuncià mai a que la seva obra agradés primer que a ningú a ell mateix. L’aposta per l’escriptura la va fer pel lector planer abans que per els crítics Pensava que l’escriptor te una feina: escriure. Tingui o no tingui lectors l’escriptor és un escriptor. S’escriu per estar en pau amb un mateix.
Del 2000 al 2011 va escriure un article diari a El Punt, compromís que no resulta fàcil. Cal estar al cas de moltes coses, estar ben informat, tocar de peus a terra… Però, a més, ha llegat una obra polièdrica expressada en diversos gèneres literaris: novel·la, assaig, teatre, biografia, crítica literària, entrevista, guió televisiu i dietarisme.
Lluis Freixas és escriptor, gestor cultural i director en funcions de la Casa de Cultura de Girona.