La documentació sobre les activitats de les dones d’aquell temps és als seus diaris íntims, la correspondència epistolar amb familiars o amics, menús de cuina que compartien, … i la majoria son de les dones que pertanyien a la classe mitja o burgesa. És important destacar la correspondència entre Manolita Carreras, astrònoma i Carles Rahola, escriptor
A principis del segle XX, Girona estava tancada per la muralla, gran part de les dones treballaven a les fàbriques (Grober, Aurora), un 70% de elles eren analfabetes (sobretot les de les classes mes baixes); les burgeses tenien molt limitada la seva vida social i tenien molt poca projecció publica. Les feines habituals de la casa no es consideraven treball productiu i molt menys remunerat.
Què entenem per lleure? És el temps al qual hom té llicencia de fer el que vulgui, no relacionat amb el treball o altres obligacions ni necessitats. El que en diem temps d’oci, que serveix per distreure, descansar i desenvolupar-se.
Descansar.- Les dones que treballaven no descansaven, tenien la doble jornada de la feina i de la casa. Les dones burgeses que no treballaven tenien molt temps lliure però no podien accedir a les activitats pensades i creades per els homes; elles es reunien en cases particulars, i sempre tenien coses a fer: roba, brodar, ganxet, pastisseria; i de la pastisseria casolana van sortir les llaminadures que tenim durant l’any: panellets, coques, bunyols, … 
Distreure.- Algunes podien assistien a societats recreatives, amb accés limitat a esposes, germanes, amigues; al Teatre Municipal també es feia ball; s’organitzaven vetllades musicals nocturnes i una de les cerimònies importants era el ball de posta de llarg, on les noies solteres es relacionaven amb els seus possibles marits. Tenien accés als jocs florals, si volien hi podien competir, però el seu principal paper era ser la reina de la festa, o sigui un adorno. També hi havien les passejades urbanes: la Devesa, Sant Daniel o fins i tot mes lluny a Taialà, Fontajau, masos de l’entorn, o un viatge mes lluny per visitar els parents. Però l’accés a conferències, exposicions o entrar sola a un bar com es fa ara no existia, era impensable.
Desenvolupar-se.- L’any 1921 es va crear la Biblioteca Popular Per La Dona – Girona, vinculada a la Caixa de Pensions; segons els estatuts era per proporcionar a la dona gironina elements de cultura i formació espiritual. Hi havia un dispensari i en la seva formació orientada a les funcions domestiques com per exemple aprendre a cuinar s’incloïa francès i mecanografia. L’any 1917 es va permetre l’accés de les dones a la Universitat
Paper de l’Església.- Durant segles la Església havia fixat quin era el paper de la dona però al mateix temps va ajudar a obrir opcions. A finals del segle XIX, davant d’un anticlericalisme molt potent, va aprofitar les virtuts de les dones i la seva disposició de temps lliure; podríem dir que va ser l’embrió de Càritas. Els hi va donar formació, especialment a les treballadores i al trobar-se per fer tasques en grup com la cura dels menors van començar a sortir de casa i tenir la sensació de pertinença a un grup. Amb aquesta disponibilitat es va crear un mon nou enquadrat dins dels paràmetres de la religió, creant un calendari litúrgic molt dens: Corals, Filles de Maria, missa de diumenge, rosari diari, novenes, Angelus, processons, Setmana Santa,… al llarg de l’any sempre hi havia una activitat a celebrar o preparar. Aquesta participació era un factor de cohesió social i de relacions i estava molt ben travat.
Lleure sobre paper.- Finals del segle XIX, inicis del XX van començar a sortir les revistes femenines coincidint amb l’augment de l’alfabetització; van crear estats d’opinió i van anar incorporant mes contingut social i polític, amb cada cop mes oferta es va anar modificant la consciencia de la dona
1919 – GEIEG.- una nova modalitat d’oci al que també podien accedir les dones. Excursions col·lectives, esport en equip, coneixement del patrimoni i de l’entorn.
Maria Rosa Gil Tort – Historiadora i arxivera
