La conferència explica la relació intel·lectual i humana entre Carles Rahola i Jaume Serra Hunter, dues figures clau de la Catalunya d’abans de la Guerra Civil i de la cultura de l’exili. Des de Girona i Barcelona van construir una amistat basada en una mateixa visió humanista: entenien la cultura no com un luxe burgès, sinó com la base de la dignitat humana i una eina de llibertat.
Compartien un humanisme integral i defensaven una cultura pública, crítica i accessible. La intel·lectualitat catalana del moment es connectava a través d’ateneus, correspondència i conferències, que consideraven autèntics actes de resistència cultural. Rahola convidava sovint pensadors barcelonins a Girona per evitar l’aïllament cultural de les comarques, i Serra Hunter fou un dels convidats més destacats. Aquestes visites demostraven que la cultura catalana tenia força i vitalitat arreu del país.
Tots dos defensaven la paraula, la raó i el pacifisme davant del fanatisme i la violència. Aquesta ideologia els va mantenir units fins que la Guerra Civil va truncar els seus destins: Serra Hunter es va exiliar a Mèxic, mentre que Rahola va ser afusellat pel franquisme.
La conferència també destaca les diferències complementàries entre ambdós intel·lectuals. Serra Hunter, que arribà a ser rector de la Universitat de Barcelona, volia construir una universitat al servei del país i formar ciutadans crítics, no només tècnics. Rahola, en canvi, representava un humanisme de proximitat i confiava en la cultura com a eina de civilització social des d’una perspectiva autodidacta.
Finalment, es presenta la memòria d’aquests dos personatges com un homenatge a un model de catalanitat culta, democràtica i compromesa, que va unir el passat cultural d’abans de la guerra amb la recuperació democràtica dels anys setanta.
Miquel Verdaguer i Turró és Llicenciat i Doctor en Filosofia i Llicenciat en Ciències Religioses. Professor de secundaria jubilat.
