George Bizet és conegut mundialment per la composició de l’òpera Carmen. Va morir molt jove, només tres mesos després de l’estrena de l’obra, fet que fa pensar en tot el que hauria pogut arribar a crear si hagués viscut més anys. Tot i la seva curta vida, ja s’hi intuïa un compositor extraordinari, i els estudis posteriors de la seva obra han permès descobrir-ne encara més la qualitat artística.
Bizet va créixer durant el regnat de Napoleó III, en una França marcada pel Segon Imperi. El ponent va destacar la importància de l’entorn familiar en la formació personal i artística. Bizet era fill d’un professor de cant i d’una pianista, de manera que des de petit va viure envoltat de música. La seva mare volia que fos pianista, però ell tenia clar que volia dedicar-se a la composició.
Al conservatori va ser un alumne modèlic. Ja d’estudiant va escriure una suite molt notable, de la qual es va escoltar un fragment durant la conferència. Va estudiar composició amb Fromental Halévy, que demanava als alumnes escriure una simfonia. Inspirant-se en una simfonia trobada als arxius de París de Charles Gounod, Bizet va crear una simfonia magnífica, especialment remarcable tenint en compte que era un exercici acadèmic.
Amb només vint anys va guanyar el prestigiós Prix de Rome, fet que li va permetre residir becat durant tres anys a la Villa Medici, entre 1857 i 1860. Durant aquesta etapa va desenvolupar plenament les seves capacitats artístiques i va escriure obres com l’òpera Don Procopio. També es va presentar a un concurs de Te Deums, però va ser desqualificat pel seu accent francès.
En tornar a París, Bizet es va instal·lar definitivament a la ciutat amb la il·lusió de dedicar-se a
l’òpera. Les seves primeres obres van tenir un èxit discret, entre elles Les pêcheurs de perles i La jolie fille de Perth. El ponent va remarcar com la música de Bizet comparteix trets típics de molts compositors francesos: elegància, subtilesa i una capacitat de seducció progressiva.
Finalment, Bizet va escriure Carmen, basada en una obra de Prosper Mérimée. L’estrena no va tenir l’èxit esperat perquè el públic francès esperava una òpera còmica i es va trobar amb un drama intens i profund. El ponent va explicar detalladament la trama i es van escoltar diversos fragments musicals que van permetre apreciar la grandesa i la bellesa de l’obra.
Joan Vives Bellalta és Professor d’història de la música, flautista de bec i divulgador musical.
