S’ anomena baby-boom a la generació de les persones nascudes en el període que va del 1946 al 1968. La 2ª guerra mundial havia acabat i va començar una època de prosperitat que tenia com a incentius una industrialització accelerada, migració interna massiva, expansió urbana amb mes accés als serveis socials bàsics i uns valors familiars tradicionals; la natalitat era molt alta i hi havien mes naixements que defuncions.
Al llarg dels anys aquesta tendència ha anat canviant i actualment la natalitat està en cotes molt baixes, degut entre d’altres factors a la precarietat econòmica, problemes d’habitatge, alt cost de la vida i canvis en els valors socials.
Es calcula que ara el gruix de la població te 45-48 anys però si la tendència continua així l’any 2050 el gruix de la població tindrà al voltant de 75 anys, per tant anem cap a un envelliment progressiu de la població. En part aquesta tendència es veu compensada per la immigració: gent jove i mes fills però només es una part de la solució.
Que la esperança de vida creixi és una molt bona noticia (actualment la mitjana son 82 anys i possiblement l’any 2050 sigui de 87 anys), però també ens porta a un envelliment del mercat laboral, tensionar el sistema de Pensions i la Seguretat Social i mes demanda de Serveis Sanitaris i Socials. Les decisions que es prenguin avui son importants per definir el futur; aquestes decisions també depenen de fets que no podem preveure com son canvis en la geopolítica, avenços de la ciència com per exemple la cura de malalties greus avui per avui incurables, els progressos de la Intel·ligència Artificial o el canvi climàtic.
L’envelliment del mercat laboral provoca desequilibris com una escassedat de perfils en sectors claus i un augment de la dependència, fa falta una adaptació del teixit productiu a les noves necessitats: invertir mes en formació sobretot en els joves i els migrants, mobilitat laboral, flexibilitat en la edat de jubilació per retenir talent sénior. S’ha de potenciar la migració, de forma ordenada, ja que cobreix en part la baixa natalitat que hi ha.
Les Pensions no son un privilegi, és un Dret adquirit al llarg de la vida laboral dins del sistema de la Seguretat Social, garanteix la dignitat de les persones i és de justícia social. L’abril del 1995 es va signar el Pacto de Toledo que en els seus 15 punts va fixar les bases per garantir les pensions, mes tard es va crear la Guardiola per poder compensar els anys dolents amb lo estalviat els anys bons.
La despesa en pensions de l’Estat està format per les cotitzacions dels treballadors, la dita guardiola i les aportacions que fa, si cal, el Ministeri d’Hisenda.
Farà falta enfortir tot el teixit social començant per la Sanitat, reforma del model de residencies, millorar la atenció domiciliaria i reduir les desigualtats territorials (ciutat – rural).
Està sortint una nova economia, Silver Economy, que està centrada en les necessitats especifiques de les persones de 50 anys o mes; els séniors actuals no son persones passives sinó que tenen activitat social i demandes especifiques en salut, habitatge, mobilitat, finances, lleure; afecta tots els sectors econòmics i te un gran potencial, és un repte per fer una societat més solidària inclusiva i avançada amb un creixement sostenible.
En el fons, la pregunta no és només “i ara què?”, sinó:
Com transformem l’envelliment massiu en una oportunitat col·lectiva?
Josep Ribas Garasa és el CAP U.B. Àrea Gent Gran de l’Ajuntament de Castelldefel
