El gel és un indicador molt clar del canvi climàtic perquè respon de manera directa a les variacions de temperatura. Es diferencien dos tipus de gel: el gel ordinari, que és simplement aigua en estat sòlid, i el gel glacial, que es forma a partir de grans acumulacions de neu durant molt de temps. Aquest gel es crea en zones d’alta muntanya o regions polars on s’acumula més neu de la que es fon. Amb el pas dels anys, la pressió transforma la neu en gel compacte, que es desplaça lentament cap a les valls formant glaceres.
L’Antàrtida concentra aproximadament el 90% del gel del planeta. Tot i que la temperatura hi ha augmentat uns 4 °C, el continent continua registrant temperatures molt per sota de zero, fet que frena una fusió massiva immediata. El Pol Nord conté aproximadament el 8% del gel mundial. També es destaca la importància de l’oceà Antàrtic, un oceà glaçat que envolta el continent i que influeix en l’equilibri climàtic global. A escala més propera, al Pirineu ja s’observa una forta reculada de les glaceres, i es calcula que cap al 2050 podrien haver desaparegut.
El gel té una funció essencial en la regulació tèrmica del planeta gràcies a l’efecte albedo, que mesura la capacitat d’una superfície per reflectir la radiació solar. Les superfícies clares, com el gel, tenen un albedo alt i reflecteixen gran part de la llum solar cap a l’espai. Actualment, la Terra reflecteix entre un 30% i un 35% de la radiació solar. Aquesta reflexió evita que el planeta acumuli massa calor. Però amb el desgel dels casquets polars, disminueix la superfície reflectant i augmenta l’absorció d’energia, fet que accelera l’escalfament global.
Pel que fa a les causes del canvi climàtic, s’esmenten factors naturals, com els cicles freds i càlids
relacionats amb moviments astronòmics i variacions en la radiació solar, i factors antròpics, principalment l’emissió de gasos d’efecte hivernacle derivats de l’activitat humana. Des del final de la Petita Edat del Gel, cap a l’any 1850 i coincidint amb l’inici de la industrialització, el CO₂ atmosfèric ha augmentat de manera constant.
Finalment, es planteja que encara es poden prendre mesures a escala global: reduir l’ús d’energies fòssils i apostar per energies renovables, preservar les selves tropicals i els boscos boreals per regular de manera natural els gasos d’efecte hivernacle, estabilitzar el creixement demogràfic i adaptar els nostres hàbits per avançar cap a un model sostenible.
Jordi Camins Just és observador glaciòleg.
