La conferència reflexiona sobre les contradiccions del sistema alimentari actual, que presenta moltes “fuites” i, alhora, és una de les causes del canvi climàtic. S’ha prioritzat històricament tenir el rebost ple —assegurar aliments per a tothom—, però aquesta obsessió per l’acumulació sovint condueix al malbaratament.
L’alimentació, segons la ponent, se sosté sobre quatre potes fonamentals: proximitat, patrimoni culinari, cassola i taula.
Proximitat. Comprar productes de proximitat té un impacte econòmic directe: els diners reverteixen en el productor i en la comunitat. També té un impacte social, ja que ajuda a fixar població al territori, mantenir ramats que netegen boscos i preservar el paisatge. A més, redueix l’empremta de CO₂, ja que els productes que venen de lluny —com el salmó noruec, un dels més venuts a Catalunya— comporten una elevada càrrega ambiental. Es menciona el cas dels Països Baixos, primer productor europeu de verdures tot i les poques hores de sol a l’hivern, fet que convida a reflexionar sobre el model productiu. També es critica l’excés d’envasos de plàstic, sovint innecessaris i nocius. Optar per la proximitat, a més, millora el sabor i la qualitat dels aliments.
Patrimoni culinari. L’alimentació és cultura i identitat. Mantenir una cuina cíclica i de temporada forma part del nostre llegat. Es posa com a exemple la Quaresma, que afavoreix el consum de peix, i es recorda que abans es menjava de tot i amb bons resultats per a la salut. Es destaca l’exemple d’Itàlia, que ha sabut preservar fermament la seva cultura patrimonial alimentària. La ponent comparteix l’anècdota dels “fetge enyorats”: persones que de petites menjaven fetge amb ceba i que avui no el troben enlloc; ella el reivindica al seu restaurant. El patrimoni culinari familiar —cuina senzilla, verdures passades per la paella— és també cuina d’emocions.
Cassola. La cuina, entesa com l’acte de coure aliments, va ser clau en l’evolució humana: va
permetre allargar la vida dels aliments, higienitzar-los, estovar-los i facilitar-ne la digestió. Gràcies a la cocció, l’ésser humà va poder desplaçar-se i evolucionar. La cuina és vista com l’última baula que ens fa lliures i independents. La indústria alimentària pot ser àngel o dimoni: s’ha avançat sovint a les necessitats, però pot esdevenir perjudicial si ens hi tornem dependents i febles.
Taula. Finalment, es reivindica la importància de no abandonar els àpats compartits. La taula és un espai de socialització, transmissió cultural i reforç emocional. Afavoreix hàbits saludables, rutines positives i ensenya a gaudir tant dels aliments com de la companyia.
En conjunt, la conferència defensa un retorn a una alimentació més conscient, arrelada al territori, culturalment viva i socialment compartida.
Ada Parellada es restauradora i propietària del Restaurant Semproniana.
