La conferència tracta sobre les addiccions, un àmbit en què el ponent té una llarga experiència professional. Explica que una addicció és el consum d’una substància o la realització d’una conducta amb determinades característiques que en faciliten l’ús continuat. Les addiccions generen tolerància (cal augmentar la conducta o el consum per obtenir el mateix efecte), dependència (en interrompre-ho apareix malestar psicològic com irritabilitat, nerviosisme, ansietat, baix estat d’ànim o insomni) i pèrdua de control (la persona no pot controlar el seu comportament).
Es diferencien tres fases: ús, abús i addicció. La persona experimenta sensació de no control i mal humor quan no pot dur a terme la conducta. Es busca una recompensa immediata i hi ha dificultat per posposar-la. Sovint apareixen preguntes com: “Hauria de deixar-ho?” i, la més important, “Estic deixant de fer altres coses per això?”
Hi ha addiccions amb substància tòxica (alcohol, tabac, cocaïna, heroïna…) i addiccions conductuals (màquines escurabutxaques, apostes en línia, compres, videojocs, Instagram…). En relació amb les xarxes socials, es destaca la importància de ser crítics i preguntar-nos què ens diuen i per què.
El joc patològic passa per tres fases: guany, pèrdua (però amb l’esperança de tornar a guanyar perquè alguna vegada s’ha guanyat) i desesperació. A diferència d’altres més visibles. És una addicció silenciosa que sovint passa desapercebuda fins que la situació esclata. La immediatesa dels resultats és un factor clau que afavoreix l’enganxament.
Un sector molt vulnerable son els adolescents, especialment amb el factor de Internet i les xarxes socials. Son un grup encara immadur i al mateix temps amb un gran potencial addictiu i una fascinació per las noves tecnologies, TICs, que els hi faciliten l’accés des de casa mateix, poden conservar el seu anonimat, rebre molts estímuls i la sensació de formar part d’un grup, el seu grup. Aquestes TICs, controlades per grans empreses tecnològiques tenen clar quins son els seu objectius i poden arribar a provocar canvis psicològics i socials que afavoreixin els seus interessos
Les conseqüències de les addiccions poden ser psicològiques, familiars, laborals i acadèmiques, o sigui, afecten totes les àrees de la vida de la persona. Sovint hi ha un conflicte intern: el cap diu una cosa, però l’impuls porta cap al comportament perjudicial. Deixar una addicció no és fàcil, i per això es destaca la importància de la prevenció des de la família.
Mercè Soms Casals és Psicòloga Clínica i especialitzada en adiccions.
