La conferència analitza l’evolució dels drets de les dones, destacant el pas decisiu que es va produir amb la transició de la dictadura a la democràcia. En l’àmbit jurídic, es posa èmfasi en el règim econòmic matrimonial: a Catalunya predomina la separació de béns, amb arrels en la legislació romana, mentre que a la resta d’Espanya és habitual el règim de guanys.
Es fa un recorregut històric pel moviment sufragista. A Anglaterra, les sufragistes van protagonitzar una lluita intensa pel dret de vot. Finlàndia va ser el primer país a reconèixer el sufragi femení ple. A França, Olympe de Gouges va defensar el vot femení durant la Revolució Francesa, però el context no va ser favorable i va acabar guillotinada. Durant la Segona Guerra Mundial, les dones van ocupar els llocs de treball dels homes que eren al front, demostrant que podien treballar igual o millor, fet que va contribuir a l’obtenció del dret de vot a França amb el decret de 1944. Als Estats Units el sufragi femení es va aconseguir el 1922, i a Espanya el 1931, tot i que el primer vot efectiu no es va produir fins al 1933. La fi de la República va interrompre el procés democràtic durant anys, ja que al no haver-hi eleccions tampoc hi havia la possibilitat de votar.
Fa una breu referència a Clara Campoamor i Victoria Kent, les primeres diputades de l’Estat espanyol. Actualment, el vot universal ja no es qüestiona, ja que la democràcia implica la participació de tothom.
Tot i que la legislació és, en general, molt avançada, el principal problema continua sent la seva aplicació pràctica.
La conferència destaca la importància de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades del 27 al 30 de maig de 1976 al Paranimf de la Universitat de Barcelona, considerades el moment d’eclosió del feminisme als Països Catalans. Van ser un dels primers actes de la Transició oberts a la participació ciutadana i van permetre exposar públicament les reivindicacions de les dones després de la dictadura, amb l’objectiu d’analitzar l’explotació i l’opressió femenina i elaborar propostes transformadores.
La ponent recorda que, quan es va col·legiar com a advocada, les dones només representaven l’1% del col·lectiu. També explica la seva experiència visitant presons sense haver tingut problemes d’accés. La Constitució va suposar una millora important per als drets de les dones, tot i que en la pràctica molts aspectes van continuar igual. Al 1981 es van aprovar dos lleis molt rellevants: la Llei del Divorci i la Llei Orgànica del Defensor del Poble.
Recorda també el paper de l’editorial Ruedo Ibérico, fundada a París el 1961 per exiliats espanyols, que va contribuir a combatre la dictadura franquista mitjançant la publicació i difusió clandestina de llibres crítics amb el règim.
També fa un record i menciona el Patronato de Protección a la Mujer, organisme franquista presidit per Carmen Polo que castigava qualsevol conducta transgressora de la moral oficial. Va ser clau en el control social i la repressió a la dona transformant-se en una institució repressiva sota la moral nacionalcatólica, gestionant centres de internament d’adolescents i joves, sovint dirigits per ordres religioses, per tal de “recuperar” a dones considerades rebels, perdudes, lesbianes, etc. amb l’acusació de estar en perill de caure o ser dissidents, i recuperar-les amb la reeducació i el treball sota supervisió religiosa. L’objectiu principals era controlar la sexualitat i la moral femenina.
Finalment s’assenyala que els canvis han estat possibles gràcies a la lluita de les dones, que avui s’atreveixen a fer públic el maltractament i la violència. Actualment, la presència femenina és majoritària en moltes activitats socials. L’any 2026 es compliran 50 anys del Dia dels Drets de les Dones.
La conferència conclou amb un missatge d’optimisme, tot advertint del perill que representa l’extrema dreta, que possiblement no pugui eliminar tots els drets aconseguits, però exigeix mantenir-se alerta.
Magda Oranich Solagran es Llicenciada en Dret i Periodisme.
