La conferència parteix de la idea que els assumptes polítics nacionals estan profundament connectats amb el que passa a escala global. El títol reflecteix la sensació d’estranyesa davant un món en transformació constant, on la percepció de la realitat també està canviant. Un exemple n’és la mirada dels visitants asiàtics a Europa, sovint persones d’alt poder adquisitiu, fet que evidencia nous equilibris econòmics i culturals.
Vivim un moment de canvi profund en totes les capes de l’activitat humana: medicina, alimentació, comunicació, psicologia i capacitat de concentració. Després de dècades sense conflictes armats a Europa —amb l’excepció d’Ucraïna—, s’havia instaurat una esperança de futur que avui s’ha trencat. Ens trobem immersos en una forta competició tecnològica i en una pugna ideològica i geopolítica.
Durant la Guerra Freda, el món estava marcat per l’enfrontament entre la URSS i els Estats Units, basat en models de societat oposats i en un equilibri armamentístic dissuasiu. Tot i això, la URSS mai va assolir el nivell econòmic ni tecnològic dels EUA. Posteriorment, l’aparició de la Xina com a gran potència ha alterat aquest equilibri, especialment en l’àmbit tecnològic, culminant amb la irrupció de la intel·ligència artificial com a eix central de la competència global actual.
Als anys setanta i vuitanta, la Xina no volia quedar subordinada a la URSS malgrat compartir ideologia comunista. Els EUA van afavorir la separació entre ambdues potències, conscients que una aliança les faria dominants. En només cinquanta anys, la Xina ha protagonitzat la transferència tecnològica més gran de la història: va començar oferint mà d’obra barata i eficient, però va acabar assimilant el coneixement per fabricar els seus propis productes. Occident va subestimar aquesta evolució, i avui els EUA temen perdre l’hegemonia si la Xina els supera en tecnologia digital.
Paral·lelament, s’ha obert una nova pugna pels recursos naturals, especialment les terres rares. El desgel de l’oceà Àrtic ha creat noves rutes comercials —ja utilitzades per companyies xineses— i obre la porta a l’explotació de recursos fins ara inaccessibles. En aquest context, Europa també busca alternatives, com la inversió en infraestructures ferroviàries cap a l’interior del Congo, ric en minerals estratègics.
Tot això explica els moviments actuals de les grans potències. Els EUA lluiten per mantenir el control del continent americà, expulsar influències que els perjudiquin i assolir un equilibri estratègic amb Rússia per neutralitzar la Xina. Europa és vista com un espai problemàtic però influenciable mitjançant el suport a determinats partits polítics. Si abans, amb Carter, l’objectiu era contenir la URSS i reforçar la democràcia europea, avui el pla és diferent.
En conclusió, el que està passant al món és el resultat d’aquest llarg procés històric i geopolític, tot i que la majoria de la població en té una percepció llunyana i difusa.
Enric Juliana Ricart es periodista.
