El conferenciant explica que parlar de Montserrat és parlar d’un monestir mil·lenari fundat per l’abat Oliba. Abans de la fundació, la muntanya ja era habitada per ermitans que hi buscaven la soledat espiritual. La Mare de Déu de Montserrat, tot i ser una imatge trobada, té un dia propi dins del calendari litúrgic: el 27 d’abril. Recorda també que el 1854 Pius IX proclamà el dogma de la Immaculada, i que Mossèn Cinto Verdaguer escriví el Virolai el 1880. Un any després, el 1881, Lleó XIII declarà la Verge de Montserrat patrona de Catalunya.
Durant la Guerra Civil es formà el Terç de Requetès Verge de Montserrat, i durant el franquisme el monestir es convertí en un centre de resistència catalanista, fet que provocà l’exili de l’abat Escarré a Itàlia sota la forma oficial de “retir”.
El conferenciant també destaca la singularitat geogràfica de Montserrat. Avui, molt fotografiada, pot semblar familiar, però en segles passats impressionava profundament. Així ho testimonia Alexander von Humboldt, que la visità el 1803 i en quedà tan trasbalsat que en va escriure un assaig, compartint-lo després amb Goethe i Schiller. Goethe hi connectava l’espiritualitat de la natura, tot i que les litografies de l’època fossin poc fidels, però representatives a l’hora d’expressar-ne l’aura mística.
D’aquesta cadena de relats que sorgiren, Richard Wagner s’inspirà per compondre Parsifal (1882), la seva última òpera, concebuda com un “festival escènic sagrat”. L’obra s’emmarca a la Marca Hispànica, amb l’escenari mític del castell de Monsalvat, i beu de llegendes medievals sobre el Sant Greal. La relació amb Montserrat prové de les impressions de Humboldt transmeses a Goethe i d’aquí a Wagner.
Finalment, la conferència aborda l’episodi de l’interès nazi pel Sant Greal. El 23 d’octubre de 1940, Heinrich Himmler, cap de les SS, visità inesperadament Montserrat cercant el Grial, convençut —com altres ideòlegs nazis— que posseïr relíquies mitificades significava accedir a un poder absolut. L’investigador nazi Otto Rahn afirmava que Parsifal revelava que el Grial era al mont Montsegur, i alguns van interpretar Montsegur com Montserrat. A més, el Virolai parla de la “mística font de l’aigua de la vida”, cosa que reforçava aquestes especulacions.
Tanmateix, els monjos només podien mostrar-los el més antic que conservaven: la Moreneta, del segle XII, i cap rastre del Sant Greal.
Xavier Carmaniu i Mainadè és historiador i periodista.
