La conferència va començar amb la projecció d’un llarg vídeo que recollia imatges de temporals marítims a diversos punts de la costa catalana. Aquest recurs visual va permetre als assistents fer-se una idea clara del que són realment els temporals: fenòmens meteorològics d’alta intensitat amb una forta repercussió mediàtica i un gran interès científic.
Els temporals aporten informació valuosa per als estudiosos del clima i el comportament del mar, ajudant a ampliar el coneixement tècnic i científic sobre aquests esdeveniments. És essencial disposar de dades precises sobre què ha passat per comprendre millor els seus efectes i preparar-se per al futur.
Durant la xerrada es va definir què és una onada: una oscil·lació de la superfície de l’aigua. Tot i que la ona avança, l’aigua en si no es desplaça amb ella. Es van explicar diversos tipus d’onades, com ara les marees, les seixes, els tsunamis, les onades de vent i les capil·lars. Les onades de vent, concretament, són empeses pel vent fins a arribar a la costa, on ensopeguen amb el fons marí i adopten la seva característica forma corbada.
La conferència també va abordar les situacions sinòptiques que generen temporals: les situacions de nord, de sud i, especialment, les de llevant, que són les més perilloses per a la nostra costa. Es va destacar que la Generalitat de Catalunya disposava anteriorment d’un sistema de boies a alta mar per mesurar l’onatge, tot i que actualment només queden operatives les de Barcelona, Begur i Tarragona.
Un altre aspecte interessant va ser la presentació de la “rosa d’onatge”, una eina similar a la rosa dels vents, que mostra la direcció i la força de les onades. Les platges sovint s’orienten segons els temporals predominants, fet que condiciona la seva morfologia i resistència davant dels embats del mar.
Un dels punts clau de la conferència va ser la relació entre el canvi climàtic i la intensificació dels
temporals. Es va afirmar que avui dia els temporals són més freqüents i més potents. El temporal “Gloria”, al gener del 2020, va ser un dels més devastadors des que es tenen dades. Es va parlar també del fenomen del “mar llampec”, que es produeix en condicions aparentment normals i que pot desencadenar onades de fins a 4 o 5 metres d’alçada en només poques hores.
Els pitjors temporals són aquells que descarreguen més energia. En aquest context, la pressió atmosfèrica juga un paper clau: quan és baixa, el nivell del mar puja; quan és alta, baixa. L’alçada de les onades indica la seva energia, el període ens parla de la durada entre onades, la direcció mostra la seva incidència directa i les marees determinen la cota d’inundació.
Finalment, la conferència va quedar reforçada per una àmplia base de dades científiques i quadres comparatius, oferint una visió rigorosa i actualitzada dels temporals marítims i els seus efectes sobre el litoral català.
Màrius Tomé Covelo és Engiyer de Camins, Canals i Ports. Ports, Costes i Enginyeria Oceanogràfica.
