El ponent va començar amb una afirmació clara i contundent: una vida no es una biografia. Malgrat això, va explicar que, després d’haver publicat una biografia sobre Josep Pla, intentarà apropar-nos què és exactament una biografia i què significa viure una vida.
Segons el conferenciant, Josep Pla va ser un “personatge” en una època en què diversos individus van construir-se una identitat pública i singular. Mentre Dalí es reconeixia pels seus bigotis excèntrics, Pla ho feia per la seva característica boina. Avui dia, costa trobar personatges amb aquesta força i originalitat en el nostre entorn.
Pla va tenir una clara dimensió pública: escrivia amb gran talent i això li va permetre projectar-se com una figura popular. Aquesta projecció s’ha convertit en llegenda, i encara avui, 44 anys després de la seva mort, continua sent objecte d’estudi i conversa.
L’autor de la biografia va tenir l’oportunitat de conèixer alguns dels últims amics personals de Pla, tot i que aquest no era gaire amic de ningú. També va tractar amb alguns descendents —tot i que ni Josep Pla ni el seu germà van tenir fills, i per tant el cognom s’ha perdut—, que el van autoritzar a estudiar a fons l’arxiu personal de l’escriptor, conservat al Mas Pla de Llofriu.
Durant més de deu anys, el biògraf es va dedicar a analitzar aquest arxiu, d’on ha sorgit l’obra “Un cor furtiu”, on intenta apropar-se tant com pot a la veritat sobre la vida de Josep Pla. Segons explica, Pla era una persona curiosa, obsessionada amb la seva imatge: es feia autoentrevistes, preparava les seves fotografies amb escenografies cuidades, pensant sempre en el missatge que transmetia. A partir dels 60 anys, la boina es va convertir en el seu símbol identificador.
Pla provenia d’una família benestant, tot i que el pare, amb un caràcter una mica somiador, es va
arruïnar diverses vegades. El Mas Pla, documentat des del 1373, no havia estat habitat mai per la família, però Josep Pla s’hi va instal·lar després de la mort del pare. Un fet destacable és la seva mania per conservar-ho tot, tot, tot: aquest esperit ha permès reconstruir moltes facetes de la seva vida. La Fundació Josep Pla, a Palafrugell, conserva més de 36.000 cartes.
La conferència es va tancar amb una reflexió sobre la vida sentimental de Pla. Tot i conservar-se solter i afirmar que mai no s’havia enamorat i que l’amor no existía, les cartes trobades demostren que va mantenir diverses relacions i que era, en realitat, una persona molt enamoradissa. Es van mostrar imatges d’algunes de les seves parelles.
Tot i les facilitats i materials disponibles per estudiar la seva vida, el conferenciant va concloure reafirmant la seva idea inicial: una biografia mai pot explicar tota la veritat d’una vida.
F. Xavier Pla Barbero és filóleg.
