El conferenciant va començar mostrant la seva satisfacció per la gran assistència de públic.
Seguidament va iniciar la seva teoria sobre la sostenibilitat i el canvi climàtic, i va posar de manifest la relació directa entre el sistema alimentari i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Va exposar amb claredat com les nostres decisions alimentàries quotidianes poden contribuir de manera significativa a mitigar el canvi climàtic, tot incidint en una sèrie de dades, criteris i recomanacions fonamentals.
La concentració de diòxid de carboni (CO₂) a l’atmosfera ja supera les 400 parts per milió, una xifra que, segons nombrosos científics, situa el planeta en una trajectòria perillosa pel que fa a l’escalfament global. En aquest context, l’alimentació juga un paper decisiu. No només per les emissions generades durant la producció d’aliments, sinó també pel transport, l’envasat, el consum i el malbaratament alimentari.
A Catalunya, el sector alimentari representa aproximadament un 8,7 % de les emissions totals de CO₂, una xifra gens menyspreable si es considera la seva incidència directa.
El conferenciant va resumir els criteris bàsics per reduir l’impacte ambiental dels nostres hàbits alimentaris en quatre eixos:
- Reduir la contaminació de l’aire
- Evitar l’esgotament dels recursos naturals
- Minimitzar les emissions de CO₂
- Preservar els ecosistemes naturals
Aquestes línies d’actuació són aplicables als governs i indústries, i també a cada ciutadà, que
pot adoptar pràctiques més sostenibles a través de les seves eleccions alimentàries.
Entre les accions proposades per reduir les emissions derivades de l’alimentació, destaquen:
Seguir una dieta predominantment vegetal
Prioritzar productes ecològics i de proximitat
Utilitzar envasos reciclables
Evitar el malbaratament alimentari
D’aquestes opcions, el conferenciant va destacar amb especial èmfasi la reducció del malbaratament alimentari, que considera l’acció més efectiva i immediata. Segons dades, aproximadament un terç dels aliments produïts al món es perden o es llencen, amb una empremta ecològica associada molt elevada.
Tot i que el consum de productes de proximitat contribueix a enfortir l’economia local, el seu impacte directe sobre les emissions no és tan decisiu com sovint es pensa. En termes globals, el transport representa una part menor de les emissions alimentàries, especialment en comparació amb l’agricultura i la ramaderia.
Pel que fa al conreu ecològic, les xifres mostren una reducció significativa d’emissions:
Conreu convencional: 35 Mt/any
Conreu ecològic: 22 Mt/any
Tanmateix, si l’augment de la demanda d’ecològics comporta haver d’importar aliments de l’estranger, es pot perdre part dels beneficis ambientals. La millor alternativa, segons el ponent, és apostar pel model agroecològic.
Va parlar de la dieta com a eina de transformació. Actualment, la carn i els làctics representen aproximadament el 50 % de les emissions del sector alimentari. A Catalunya:
- L’agricultura suposa un 9 % de les emissions
- La ramaderia un 7,8 %
Davant aquestes dades, es recomana reduir el consum de carn vermella, carn processada i làctics, especialment la carn de vedella, que és una de les fonts més contaminants per la seva elevada intensitat energètica i les emissions de metà.
Va plantejar fins a quin punt la dieta pot considerar-se una elecció personal en un context de crisi climàtica. Tot i que el consum individual forma part de la vida privada, les seves conseqüències tenen efectes col·lectius.
L’alimentació és una de les palanques més potents per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Canviar el sistema alimentari no implica únicament canvis tècnics, sinó una transformació profunda en la manera com produïm, consumim i valorem els aliments.
Adoptar una dieta més vegetal, evitar el malbaratament, donar suport a l’agricultura local i apostar per l’agroecologia redueix el CO₂, pel que tot el sistema millora.
Pere Roura Grabulosa es professor emèrit de la Universitat de Girona.
