Fa 130 anys que es té constància de música que acompanya les projeccions cinematogràfiques. Des dels inicis del cinema, es va comprovar que la música aportava emoció i intensitat a les pel·lícules, fet que la va convertir en un element essencial del llenguatge cinematogràfic.
La música cinematogràfica té un origen essencialment europeu. Fins als anys cinquanta, hi trobem grans compositors i músiques memorables. A partir dels anys seixanta, van començar a destacar músics americans com Nino Rota, Maurice Jarre i John Barry, que van tenir una gran repercussió fins als anys setanta. A partir d’aleshores, la música pop va començar a guanyar presència en el cinema.
És en aquest context que apareixen figures com Jerry Goldsmith i, sobretot, John Williams, que esdevé un dels compositors més reconeguts de la història del cinema. Williams va col·laborar estretament amb Steven Spielberg i va aconseguir més de 50 nominacions als Oscars, amb un total de 5 estatuetes. La seva influència ha marcat generacions i arriba gairebé fins als nostres dies.
Durant la conferència es van escoltar diversos fragments musicals de pel·lícules molt conegudes, amb bandes sonores compostes per John Williams i altres compositors vinculats al seu estil.
Els darrers 40 anys, la música del cinema ha evolucionat, deixant enrere l’orquestració simfònica tradicional i integrant nous estils com l’electrònica i el minimalisme. Es van comentar noms com Wendy Carlos, Giorgio Moroder i Vangelis, així com Michael Nyman, Philip Glass i Max Richter.
Finalment, es va fer una pinzellada sobre el llegendari Ennio Morricone, autor de més de 500
bandes sonores per a pel·lícules i sèries de televisió, i guanyador de dos Oscars.
Tota la conferència va estar amenitzada amb fragments musicals dels compositors esmentats i de les pel·lícules que van musicar, fet que va oferir una visió àmplia dels diferents estils i va permetre al públic reconèixer les emocions i records que desperten aquestes composicions.
Albert Beorlegui Pou és Llicenciat en Dret i Tècnic en Comunicació.
