El conferenciant va explicar que li agrada parlar sobre la memòria històrica, tot i reconèixer que hi ha moltes persones a qui no els agrada recordar el que va passar durant la Guerra Civil. Es va centrar a parlar-nos d’un programa de televisió que investiga les històries familiars de personatges coneguts. Aquest programa s’emet en un horari privilegiat i té una gran audiència.
Segons va comentar, es calcula que durant la guerra hi va haver 400.000 persones mortes i més de 500.000 represaliades. A més, la baixada de la natalitat provocada pel conflicte s’estima també en unes 500.000 persones. Espanya és, actualment, el país amb més persones desaparegudes sense saber on van morir.
Fer aquest tipus de programa comporta moltes dificultats. És imprescindible comptar amb la complicitat de les famílies, que han de voler parlar del tema, així com amb la col·laboració d’experts: arxivers, historiadors locals i altres professionals que ajuden a fer la recerca necessària per construir una història sòlida. Si no disposen de suport documental suficient, no fan el programa, ja que el rigor és fonamental. Per això, no es refien exclusivament de la història oral familiar.
També intenten reproduir escenaris del passat i ens va ensenyar diversos minuts de pel·lícules que
feien un recorregut molt emotiu, mostrant fragments dels programes on s’expliquen les desventures d’avis i àvies de persones conegudes. Aquestes, visiblement emocionades, segueixen amb interès i sorpresa les vicissituds dels seus familiars durant la guerra i descobreixen on podrien estar enterrats, sovint en fosses comunes i mai sense tenir la certesa absoluta.
El conferenciant va aclarir que no hi ha històries de soldats del bàndol franquista per una qüestió geogràfica, ja que Catalunya va ser republicana fins al final del conflicte. D’altra banda, els soldats i militars franquistes van ser reconeguts oficialment, mentre que els republicans, sovint, ni tan sols sabem on són.
Finalment, va reconèixer que ja estem arribant tard: cada cop és més difícil trobar testimonis directes. El temps, com sempre, ho apaivaga tot.
Eloi Vila Escarré es periodista, guionista i escriptor.
