Quin és el nostre lloc a l’univers? 12-11-2019

aulesgirona@gmail.com   16 de novembre de 2019   Comentaris tancats a Quin és el nostre lloc a l’univers? 12-11-2019

El conferenciant, ens vol oferir un passeig per l’univers per transmetre allò que saben avui en dia sobre quin és el nostre lloc a l’Univers.
Observar el cel és el que han fet els humans durant mil·lennis, per ubicar-se en l’Univers el primer que van fer és fixar-se amb les estrelles i per donar un cert ordre van fer servir línies imaginàries que fan diverses formes i que anomenem constel·lacions. Fa 400 anys Galileu Galilei va decidir mirar el cel amb un telescòpic en què la lent que captava llum tenia 3 cm de diàmetre, la nostra nineta capta una quantitat determinada de llum que ens permet veure, un telescòpic el que fa és que tinguem una nineta més gran i ens permet captar més quantitat de llum, això, va obrir tota una nova era a l’astronomia que va permetre estudiar el cel amb més detall. Això ens ha portat a tenir telescòpics cada vegada mes potents com és el Gran Telescòpic Canàries que té una lent de 10,5 20191112_173622metres de diàmetre, actualment s’està treballant en el projecte d’un telescòpic extremadament gran amb una lent de 39 metres de diàmetre, ubicat a Xile, aquests “ulls” no són per veure amb més detall, sinó per captar més llum i detectar objectes més llunyans. També estudiem l’Univers des de l’espai, per exemple amb el telescòpic Hubble amb una lent de 2,5 metres de diàmetre i el 2022 es llançarà el Telescòpic Espacial James Weeb amb una lent de 6 metres de diàmetre.
Això ens permetrà la realització de moltes missions, en moltes d’elles nosaltres hi participem, com és buscar exoplanetes, ones gravitacionals, observació del Sol, de les estrelles de la nostra galàxia o de galàxies llunyanes.
L’idea que ens vol transmetre és la grandesa de l’Univers i el més important, el que més bé el defineix, és que és un immens buit. Sabeu que vivim a la Terra que és l’únic lloc que sabem que hi ha vida, el seu diàmetre és de 12.700 km, doncs el Sistema Solar té un diàmetre de 9.000 milions de km i les estrelles més properes són Alfa Centauri A i B i Pròxima Centauri. Aquí ja no es pot comptar en km, sinó amb Anys Llum. Cada Any Llum són 10 bilions de km i Pròxima Centauri està a 4 Anys Llum o sigui a 40 bilions de km i entremig no hi ha res, la nostra galàxia té un diàmetre de 100 Anys Llum o sigui 1000 bilions de km i té 300.000 milions d’estrelles. Nosaltres formem part d’una agrupació d’estrelles que en diem la Via Làctia de la que veiem només és un dels braços de l’espiral de la nostra galàxia, només fa cent anys que som conscients de l’existència d’altres galàxies la més propera a nosaltres és la Gran Galàxia d’Andròmeda la llum d’aquesta galàxia triga 2 bilions d’anys a arribar a la Terra.
Som un planeta del sistema solar, que el Sol és una estrella d’una galàxia, que està en un grup deandromeda galàxies i que forma part d’un cúmul de galàxies que forma part d’un supercúmul de galàxies i que és un puntet en l’Univers, curiosament aquestes galàxies no estan distribuïdes aleatòriament sinó que s’agrupen amb el que són com uns filaments que s’anomenen Teixit Còsmic.
A l’Univers té un cicle de vida, els planetes i les estrelles neixen del que en diem material interestel·lar que són núvols de gas i pols, aquests núvols es compacten, s’escalfen i generen una o més estrelles, que van evolucionant, van creixent, es tornen més brillants, moren i el material amb què estan fetes retorna a aquest medi interestel·lar, de manera que aquell material formarà una nova generació d’estrelles, tots heu sentit parlar de què som pols d’estrelles, doncs això és cert, ja que molt dels àtoms dels quals estem fets s’han gestat en l’interior de les estrelles.
I l’Univers, també és cíclic? Morirà? Doncs això no se sap, la teoria mes acceptada sobre l’origen de l’Univers va ser una gran explosió el Big Bang i la pregunta clàssica, i abans?, doncs no se sap i l’altra pregunta clàssica és, i després? bé de després sí que se sap alguna cosa, fa tres dècades es pensava que l’Univers s’aniria expandint fins que en un moment col·lapsaria i tornaria a començar, actualment sabem que cada cop s’expandeix més de pressa o sigui cada vegada és més gran i cada vegada més buit i per tant l’Univers acabarà sent una buidor absoluta
De l’Univers, sabem que no sabem de què està fet, hi ha unes coses que els hi donem uns noms, observem l’efecte d’aquestes coses, però no les entenem, la matèria que coneixem, l’aire, la terra, EXOPLANEAS HABITABLESels planetes, el Sol les galàxies, la pols, és un 5% del que compon l’Univers, un 20% és el que anomenem matèria fosca, avui dia no es té ni idea del que compon la matèria fosca, però sí que veiem els seus efectes i les altres tres quartes part és el que anomenem energia fosca i d’això l’únic que sabem és el nom que li hem posat, per tant el 95% del que està fet l’Univers no sabem com és i ni com funciona i per tant una de les coses clares que tenim, és que som quasi res i a part, no estem tractant massa bé el lloc tan bonic que tenim, o sigui que ens val la pena conservar-lo perquè no és que estem destruint el planeta sinó que l’estem convertint en un lloc pitjor per nosaltres.
Però, està realment amenaçada la Terra? La resposta és que si, ja que el nostre sistema solar té uns 5000 milions d’anys però encara està en formació, hi ha moltes pedres com les que van fer desaparèixer els dinosaures voltant a l’espai i és gairebé segur que tornarà a passar, una pedra d’aquestes dimensions pot caure a la Terra cada 10, 15, 20 milions d’anys, això és molt de temps, però també però pot ser demà mateix, l’altra pregunta és, el nostre planeta és etern?, doncs no, ara estem com a la meitat de la vida de la nostra estrella, però el Sol es fa cada vegada més brillant i cada vegada arriba més llum, això passa molt lentament, però es calcula que d’aquí 500 milions d’anys l’aigua dels oceans desapareixerà evaporada i si això no és prou dolent, encara serà pitjor si el Sol abans de morir es fa tan gran que ens acaba engolint, o sigui que aquest és el destí del nostre planeta, no cal espantar-se, falten molts milions d’anys, però sí que cal saber que l’eternitat no existeix, el que hi ha de bo és que els àtoms dels quals estem fets es convertiran en pols interestel·lar i amb aquesta pols es crearà una nova generació d’estrelles o sigui que d’alguna manera ens reencarnarem, no tal com som ara, però si en l’Univers.
En vistes del provenir que tenim, mirem de trobar altres llocs on poder viure abans que tot aixòexplosio passi, i busquem altres sistemes planetaris semblants al nostre, aquesta és la feina que fa el conferenciant, buscar exoplanetes, el primer es va trobar el 1995, l’any que ve farà 25 anys, ho varen fer en Didier Queloz i en Michel Mayor que aquest any han rebut, per aquesta descoberta, el premi Nobel de Física, sabem que quasi la meitat de les estrelles tenen planetes al seu voltant, actualment ens estem fixant en els que són potencialment habitables, de tots els 4000 identificats fins ara, 21 són els que poden tenir aigua liquida i carboni, que és condició indispensable perquè hi hagi vida tal com nosaltres la coneixem, el proper pas serà ser capaços de detectar si en aquests planetes hi ha éssers vius i estem parlant de bacteris, no d’éssers vius com nosaltres, estem desenvolupant les eines per saber, des d’aquí, si en un planeta hi pot haver vida o no a la superfície.
Per acabar podrem anar els humans en un futur a les estrelles? Cal saber que per anar a l’estrella amb exoplanetes que tenim més a prop que es Pròxima Centauri que està a 4 Anys Llum, amb les naus de què disposem actualment trigaríem 75 mil anys, això és molt de temps a escala nostra, però no a escala de la Humanitat, ara no és viable, però hem començat el viatge, aquest any hem celebrat els 50 anys de l’arribada de l’home a la Lluna, s’ha posat en orbita l’Estació Espacial Internacional, el proper pas pot ser posar bases a la Lluna, i s’està parlant de fer anar gent a Mart tot i que actualment no tenim la tecnologia, es fan passes en aquest sentit.
Per acabar mostra una foto que és icònica, la del Punt Blau Pàl·lid, tal com la va batejar en Carl Sagan, que va ser feta des de més de 6000 milions de km per la nau Voyager 1, que és un puntet blau difús i que és el nostre planeta amb tota la seva història, tots nosaltres present i passat i que val la pena conservar perquè és tot el que tenim.
20191112_173128

GALILEO GALILEI