Fer i desfer de les muralles de Girona 7-11-2017

aulesgirona@gmail.com   8 de novembre de 2017   Comentaris tancats a Fer i desfer de les muralles de Girona 7-11-2017

Enric Mirambel va començar dient que les muralles de Girona són un conjunt constructiu d’elements defensius  tals com les  pròpies muralles,  els castells, les torres,  els portals i els baluards que a copia del temps es varen anar  construint i que envoltaven el nucli històric de la ciutat. mu0

Aquest conjunt de construccions defensives de la ciutat de Girona estan declarades com a bé cultural d’interès nacional, amb la denominació de “Muralles i portals”.  Naturalment les muralles eren els tancament del recinte i els portals els seus diferents accessos des de els diferents punts cardinals. Les torres eren per la vigia i els baluards per defensa.

Avui, malgrat de que com diem en varen fer i desfer per diferents motius durant el temps,  podem encara situar aquestes construccions i tenir una visió fidedigne de com eren en cada època.

La muralla primitiva

El primer recinte emmurallat conegut el datem del segle I a.C. ,  creiem sense deliperimetremitar exactament que entre els anys 80 i 70 a.C. Va ser aquesta muralla construïda durant l’època en què Gneu Pompeu Magne, militar del Imperi Romà, va fundar la ciutat  que es va anomenar Gerunda.  Naturalment aquesta fou una plaça forta amb guarnició militar per controlar les comunicacions  a través de la anomenada primerament Via Heraclia i que mes tard coneixerem com la Via Augusta.

Aquesta primera muralla seguia mes o menys l’orografia del terreny i, tenia una forma triangular amb els vèrtex a la Torre Gironella per un cantó, la placeta de Sant Feliu per l’ altre i amb l’entrada de l’actual carrer de la Força.

El recinte tancat com dèiem abans,  tenia únicament una sola torre quadrada en el punt més alt del terreny,  la Torre Gironella.

mur i catEs comunicava amb l’exterior,  pel que coneixem amb tres portes:  la de Sobreportes al nord, la porta de Migdia al sud i una tercera porta entre la Torre Gironella i els actuals Jardins dels Alemanys.

D’aquesta muralla primitiva en tenim encara i es conserven algunes parts, la majoria d’elles com a basaments dels murs construïts desprès. Sota la dominació romana, a finals del segle III aproximadament es va reforçar aquesta muralla. No es canviar el traçat primitiu  i es van annexar a la dita muralla diverses torres de vigia quadrangulars que flanquejaven les entrades nord i sud de la ciutat  o sigui per Sobreportes i Migdia i la de la Torre Gironella.

La muralla carolíngia

El 476 d.C. amb l’últim  emperador Ròmul August cau definitivament l’ imperi roma.  A principis del any 700 d.C.  comença la invasió musulmana de la península ibèrica.

mu1En època carolíngia  que compren els segles IX  i X, quan Girona estava situada a la frontera entre el regne franc i els territoris àrabs, es van fer grans reformes a la muralla. Es van aixecar torres de nova planta amb forma geomètrica troncocònica,  que ho eren entremig de  les antigues torres quadrangulars romanes. També es van reforçar els murs per la part de dins, duplicant-ne la seva amplada, i es va modificar el perímetre del sector nord.

En el segle XI es van construir els castells de Sobreportes i de Girona, anomenat aquest últim també del Vescomte, per protegir les dues entrades principals de la ciutat. Fou construït també el castell de Gironella que domina el punt més alt de la orografia.

La muralla a la Edad Mitjana

Durant el segle XIV, en l’època del rei Pere el Cerimoniós anomenat també el del Punyalet, amb un regnat  que va del 1336 fins el 1387, es va produir un gran creixement de la ciutat. Això va obligar a modificar la muralla. Per una banda es va reparar i consolidar la muralla ja llavors existent per convertir-la en una fortalesa dins de la ciutat que és el que s’anomena la Força Vella  i per altra part, es van començar a construir unes noves muralles per protegir tots els nuclis humans externs  de població que havien anat sorgint fora de l’antic recinte envoltant-lo.

La nova fortalesa emmurallada havia d’incloure Sant Feliu, Sant Pere, Santa Eulàlia, l’Areny, Vilanova i el Mercadal.

arcAquesta nova muralla té unes dimensions i gruixos diferents segons les característiques del terreny i s’hi edifiquen diverses noves torres, aquestes de plantes quadrades i també circulars en llocs considerats estratègics.

La construcció de la muralla del Mercadal no es va iniciar fins a la primera meitat del segle quinzè, o sigui cap allà del 1425 d.C. mes o menys.

Pertany  part d’aquesta muralla el tram entre l’antic convent de Sant Domènec fins als jardins de la Infància, al costat de la llera de l’Onyar.

La muralla és construïda amb carreus o pedra tallada de Girona, que a la franja alta, zona d’espitlleres, presenta en general un aparell més modern fet amb maçoneria.

Aquesta part de les muralles és una obra declarada avui com bé cultural d’interès nacional.

La muralla a l’Edat Moderna

Al segle XVII, es varen millorar les defenses de les muralles. S’hi va afegir un sistema de baluards i fossats en punts estratègics militarment, tot i seguint les pràctiques imperants en el moment i època que era l’anomenat sistema  Vauban.mur ara

A la part dreta del riu Onyar es van construir els baluards de Sant Pere, el de les Sarraïnes, el de Sant Cristòfol, el de la Mercè, de l’Areny i finalment el de Sant Narcís.

A la muralla del Mercadal, es van edificar els baluards de Figuerola, de la Santa Creu, el  del Governador, el de Santa Clara, el de Sant Francesc i de Bournonville.

Enderrocs

El 1808 comença la anomenada Guerra del Francès.

De tots es conegut que Napoleó va demanar travessar la península Ibérica per anar a conquistar Portugal però, la seva intenció fou la d’entrar l’exercit i una vegada dins, començar la conquesta de tot plegat o sigui Espanya i Portugal.  Així va ser.

Aquelles muralles i baluard varen tenir davant del setge altre vegada el seu us ja que, durant molts anys aquest havia estat aturat ja que dins de les torres si guardava farratges i el propi bestiar de la ciutadania.

Girona, el dia 5 de juny del 1808 va fer el primer aixecament contra les troques napoleòniques. El 20-6-1808 es va produir el primer atac  francès al baluard de Santa Clara.

Del juliol del 1808 fins el dia 6 de maig del 1808 la ciutat va patir varis setges i el més terrible fou precisament el d’ aquest dia.

Mes de la meitat de ciutat va morir en la defensa, per manca d’ aigua o d’ aliments.

Fins el 1814 els francesos varen dominar la ciutat. El general, mariscal Louis Gabriel Suchet que era el cap de la ocupació, en marxar definitivament, va fer volar totes les fortificacions, com la Torre Gironella i el baluard de la Mercè.

A partir del segle XIX, es van començar a enderrocar els trams de muralla que dificultaven el creixement de la ciutat. Es van mantenir tots aquells que no molestaven i que permeten fer avui dia una espectacular passejada per les velles muralles carolíngies del segle IX i de les  baix medievals dels segles  XIV i XV que tanquen el centre històric  actual de la ciutat.

La Torre d’ Alfons XII va ser primerament utilitzat un dipòsit per l’ aigua i mes tard s’ instal·là el repetidor de TV.

El 1843 s’ obre definitivament el carrer Nou.  Curiosament en un principi estava tancat per tots dos cantons, per la Gran Via i l’ actual Pont de Pedra i nomes s’ hi podia accedir a traves de una reixa que s’ obria a unes hores determinades. En fer-se fosc, es tancava.

El 1846 es va obrir cap a la Gran Via la Plaça del Marques de Camps. A aquesta zona hi havia edificis propietat de persones emigrades a Cuba que havien fet fortuna i es varen construir cases singulars amb estil cubà i per això  s’ anomenava a aquesta area la Petita Havana.

El 1868 arribava el tren des de Barcelona, gran avenç en les comunicacions de l’ època.

La Plaça de les Cols, avui La Rambla es va obrir definitivament entre els dos ponts el de Sant Agustí i el de Pedra amb entre mig el tercer de Ferro que surt a Santa Clara.

Era llavors  l’ any 1868 en que es va produir també la revolució de setembre.

El Sr. Emili Grahit, que fou alcalde Girona va presentar un document amb el cost de fer i desfer de les muralles.

Ja abans s’havia comunicat la riba dreta i esquerra del riu amb els diferents ponts dels que avui ens connecten la dreta i esquerra de l’ Onyar.

Queden encara a Girona restes ben conservades de tot plegat que avui els ciutadans de la ciutat i el turisme que ens visita gaudim.

Hem de tenir en compte que els murs, i muralles varen ser construïts per fer o evitar la guerra. Avui estan desfets i molts  enderrocats, altres reconstruïts com a testimoni dels temps  i de la historia.

Cal no tornar-ne a construir per aquesta malaurada tasca i perseverar sobretot la pau.

Enric Miramblell i Belloc, és Doctor amb Historia, ex – director de la Biblioteca Publica de Girona,  actualment cronista oficial de la Ciutat de Girona, escriptor i col·laborador habitual de la premsa gironina.

P1180789

P1180788